Uns 6.000 pacients dels CAP de Balàfia i Eixample passaran al d'Onze de Setembre

Prop de sis mil veïns que ara estan assignats als Centres d’Atenció Primària (CAP) de Balàfia-Pardinyes i l’Eixample passaran a dependre les properes setmanes del nou CAP d’Onze de Setembre, una vegada que el ple de la Paeria aprovi aquest divendres (no es preveu que hi hagi dificultats) la proposta de redistribució dels límits de les set àrees bàsiques de salut en què està dividida la ciutat, negociada per Salut amb l’ajuntament. El director operatiu dels sectors sanitaris de Lleida, Ramon Piñol, va explicar que al voltant d’unes 4.000 persones que ara van a l’ambulatori de Balàfia seran assignades al d’Onze de Setembre, i el mateix succeirà amb més de 1.500 de l’Eixample.

No obstant, aquest últim CAP veurà compensada aquesta pèrdua pel fet que assumirà veïns de l’entorn d’Onofre Cerveró que ara depenen del CAP de Rambla Ferran. El gros de la població que canvia és la resident a l’entorn de la plaça Europa i el tram final d’Alcalde Porqueres.

La Generalitat invertirà 2,5 milions d’euros en aquesta mesura. A Lleida hi ha 4 centres sociosanitaris

Piñol va destacar que el trasllat no serà forçós, al recordar que des del 2003 els pacients poden elegir metge de capçalera i infermera, sempre que els escollits no tinguin la seua quota completa. Això sí, en cas que hagin de rebre atenció a domicili, hi anirà un facultatiu del CAP de la seua àrea geogràfica, encara que el seu metge de capçalera sigui d’un altre.

Salut enviarà cartes notificant el canvi i els afectats que vulguin seguir al seu ambulatori actual hauran de comunicar aquesta decisió.

Piñol va recordar que la redistribució dels límits de les àrees bàsiques ja es va abordar el 2007, però va quedar en suspens fins que estigués a punt el CAP d’Onze de Setembre, que substitueix el de Santa Maria, que disposava de molt menys espai.

Piñol va destacar que l’àrea d’influència de cada CAP, tret del de Ferran, ubicat al centre, és radial, amb l’objectiu d’incloure pacients de diferents barris i partides de l’Horta.

Així, actualment són tres les subestacions que alimenten el centre, després que l’Institut Català de la Salut (ICS) va adjudicar a l’agost per 183.800 euros les obres de reforma de les instal·lacions elèctriques de mitja tensió. A més, l’Arnau està dotat d’un sistema d’alimentació ininterrompuda que s’activa quan falla el subministrament. També disposa d’un grup electrogen amb autonomia il·limitada mentre tingui gasoil.

Els centres sociosanitaris tornaran a ser gratuïts tres mesos

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va anunciar ahir que a partir del proper mes l’estada en un centre sociosanitari públic o concertat tornarà a ser gratuïta per als usuaris els tres primers mesos, una mesura que permetrà als residents estalviar-se una mitjana d’entre 930 i 1.080 euros.

Actualment, i des que el 2013 es va modificar el període de carència del copagament de les persones ateses en centres sanitaris de llarga estada, només és gratis el primer mes. A partir del dia 31, els usuaris d’aquests equipaments han de fer front al cost de l’estada segons la capacitat econòmica i d’acord amb uns barems de la conselleria.

Amb l’aplicació d’aquesta mesura, que costarà 2,5 milions d’euros a la Generalitat, tornarà a la situació que hi havia el 2012. “Revertim les retallades i tornem a passar als noranta dies gratuïts, quan fins ara només ho eren els primers trenta dies. Centrem els nostres esforços a invertir per a les persones”, va dir Bassa.

Els centres sociosanitaris acullen pacients de llarga estada que necessiten una atenció continuada, sigui per malaltia o per processos crònics, generalment gent gran i que després d’un ingrés en un hospital ja no necessita ocupar una plaça hospitalària, però encara no està preparada per tornar al seu domicili.

Segons assenyala el mapa de serveis socials de l’any 2015, a Catalunya hi ha 4.630 places amb finançament públic en 149 centres sociosanitaris. A la regió sanitària de Lleida, hi ha quatre equipaments d’aquestes característiques: la residència Terraferma, a Alpicat, amb 137 places; l’hospital Jaume Nadal Meroles, amb 125; el centre Hestia de Balaguer, amb 87, i Gestió de Serveis Sanitaris (hospital Arnau de Vilanova de Lleida), amb 30.