Aules plenes vs. semibuides

La Universitat de Lleida té carreres amb més d’un centenar d’alumnes de primer curs i d’altres amb tot just mitja dotzena. Aquest any, Administració i Direcció d’Empreses és el grau amb una entrada més gran a primer, cent trenta-nou alumnes, i la degana de Dret i Economia, María José Puyalto, explica que els han dividit en tres grups, com ocorre a instituts i col·legis, en lloc de rebre les classes tots junts, perquè van comprovar que aquesta situació no resultava positiva i que fins i tot provocava absentisme. “Els alumnes tenen una relació més amistosa i consciència de ser una classe”, assenyala. I assegura que el canvi “funciona molt bé”. De fet, diverses alumnes consultades van indicar que veuen correctes el nombre d’estudiants per classe, encara que reconeixen que el professor no sembla tan pròxim com a l’institut. “No se saben els nostres noms i no poden estar tant per nosaltres”, assenyalen, i afegeixen que a molts els costa preguntar dubtes a classe.

En canvi, a primer de Filologia Catalana i Estudis Occitans només hi ha cinc matriculats, segons dades de la mateixa UdL, i en les matèries optatives, menys. Per exemple, Eva, Benjamí i Carla són els únics alumnes inscrits en una. Elogien la proximitat amb el professor i el fet que poden preguntar sense cohibir-se, encara que reconeixen que no esperaven ser tan pocs. I és que diuen que en alguna matèria són només dos i, quan un falla, reben la lliçó com en una classe particular. El professor Jordi Suïls explica que s’adapten en funció de les necessitats. “Movem horaris i utilitzem aules pensades per a seminaris o sales de reunions. Fins i tot he fet classe al despatx”, detalla. Afirma també que tenen el seu telèfon i l’avisen quan no poden anar-hi. Com a avantatges, destaca també que pot aclarir més els seus dubtes i que no necessita utilitzar pantalles grans, sinó que n’hi ha prou amb un portàtil. Subratlla, a més, que pot conèixer molt bé els estudiants. “Veus els coneixements previs que tenen i els pots recomanar bibliografia de forma personalitzada”, assenyala, i assegura que això es tradueix en un bon rendiment. “Quan acaben, tenen un nivell bastant superior que els que estan en grups grans.” No obstant, admet que “si són realment molt pocs, es poden desmotivar”. Tant el docent com la degana de Lletres, Carme Figuerola, atribueixen els pocs inscrits a la percepció típica del fet que la docència és l’única sortida. “No es convocaven oposicions i la gent tenia dubtes sobre la seua inserció laboral. I la conselleria tampoc va ajudar dient que caldria suprimir Filologia Catalana”, assevera Suïls. En tot cas, asseguren que les sortides laborals d’aquest grau són múltiples i Figuerola apunta que, en el cas de la docència, “en un futur immediat hi haurà un nombre considerable de jubilacions”. A més a més, remarca que treballen “en la relació amb els estudiants de Secundària” amb l’objectiu de captar alumnes.