La fàbrica de mestres

Els estudis de Magisteri van celebrar ahir el 175 aniversari de la seua implantació a Lleida. El 26 de novembre del 1841 va iniciar la seua etapa l’Escola Normal masculina en una aula del Seminari Conciliar al carrer Companyia. Tenia només un professor i 21 alumnes. Un inici molt precari a to amb una tradició secular en aquest país que continua plenament vigent: la política educativa gairebé mai ha sigut una prioritat. La de Lleida va ser una de les escoles Normals que es van crear llavors a tot l’Estat per intentar millorar el nivell de l’ensenyament, que era pèssim. El reglament vigent el 1840 per ser mestre establia que només calia superar un examen prèvia inscripció a la Secretaria de la Comissió Provincial d’Instrucció Primària i per presentar-se els requisits necessaris eren haver complert els 20 anys i tenir un “certificat de bona conducta de l’alcalde i capellà rector”. Així ho reflecteix el llibre L’Escola Normal de Lleida. Una crònica dels seus primers 100 anys, d’Amparo Miñambres.

El primer professor i responsable de l’escola va ser un veí de la Seu d’Urgell, Odó Fonoll, al qual la Diputació havia becat per a la seua formació prèvia a l’Escuela Normal Central a Madrid i que a partir del novembre del 1844 va poder comptar amb un segon mestre, Francesc González.

El primer professor i responsable del centre va ser Odó Fonoll, originari de la Seu d’Urgell

En aquell temps, n’hi havia prou amb un any d’estudis per ser mestre d’escola elemental i dos per a la superior, encara que cal tenir en compte que eren altres temps i que el refrany “passar més gana que un mestre d’escola” era aplicable fins i tot als mateixos docents de la Normal, que el 1847 van estar fins a 8 mesos sense cobrar, detalla Miñambres.

Però a poc a poc l’escola es va consolidar i va tirar endavant. Això sí, només era per a homes. Lleida no va comptar amb una Escola Normal femenina fins a finals del 1885. En els primers mesos, va ocupar el número 23 del carrer Acadèmia, fins que l’octubre del 1886 es va traslladar al número 42 de Cavallers, on ja es trobava la masculina, encara que ocupaven plantes diferents. En els primers anys, un dels handicaps era la gran diversitat d’edats entre les alumnes. “N’hi havia de matriculades amb 10 i 11 anys, edat impròpia per estudiar una carrera, al costat de senyoretes i senyores de 20, 30 i fins i tot 40 anys”, relata Miñambres. El 1901, el Govern va suprimir les escoles Normals a l’integrar els estudis de Magisteri als instituts de Segon Ensenyament, i només va continuar funcionant l’Elemental per a dones. Aquesta situació es va mantenir dotze anys, fins al 1913, quan van fructificar les gestions empreses per Diputació i Paeria perquè Lleida tingués una escola superior de mestres masculina i s’elevés també la femenina a aquesta categoria. Va ser la base per a la consolidació i enlairament definitius, sempre subjectes a canvis polítics, ja fos amb el vent a favor, com l’impuls educatiu i la coeducació durant la República, o en contra, després de la Guerra Civil.

En aquest sentit,

una de les novetats previstes per a l’any que ve és un màster de formació avançada per a docents. Alsinet creu que al llarg de la seua història l’escola ha jugat un paper destacat en la societat lleidatana i entén que està “ben considerada i té una bona relació amb el territori”.