Un 40% d’universitaris ha patit ‘assetjament il·legítim’, un nou delicte

Quatre de cada deu universitaris ha patit assetjament il·legítim o stalking, un nou delicte inclòs en l’última reforma del Codi Penal que engloba aquelles conductes que no arriben a ser amenaces o coaccions però vulneren la llibertat de la víctima al produir-se un seguiment i vigilància que posa en perill la seua seguretat. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per la Universitat de Lleida (UdL), dirigit per la professora en Dret Penal Carolina Villacampa, i que és el primer a nivell estatal que analitza aquesta forma jurídica i els seus efectes en l’actualitat. La investigació constata que només un 16% de les víctimes ho denuncia. Aquest estudi s’emmarca dins del projecte d’investigació Formes contemporànies de violència de gènere: mecanismes jurídics de protecció de les víctimes finançat pel ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Els investigadors de la UdL han entrevistat 1.162 estudiants de vuit universitats, quatre de catalanes i quatre del País Valencià. Les conclusions, que es presentaran demà en una jornada al campus de Cappont, assenyalen que un 44% de les noies i un 33% dels nois han estat víctimes d’aquest assetjament, ja sigui en persona o a través de tecnologies o comunicació (cyberstalking). Segons Villacampa, aquesta conducta es basa en la “reiteració de comportaments que fan de la víctima objecte d’una atenció indesitjada, com intents de contactar pel mòbil, e-mail o per altres mitjans, deambular a prop de casa seua o del seu lloc de treball, i seguir-la, provocant por i intranquil·litat”.

L’estudi de la UdL mira de determinar els efectes i les seqüeles que causa aquest assetjament en les víctimes

A més de determinar la taxa de victimització d’aquest tipus d’assetjament en la població universitària, aquesta investigació de la UdL estableix les característiques tant de la víctima com de l’assetjador, la dinàmica pròpia d’aquests comportaments (tipus, durada i freqüència), l’impacte i els efectes psicològics que provoca en les víctimes i com aquestes l’afronten.

El Codi Penal preveu penes de presó de tres mesos a dos anys? La reforma del Codi Penal va incloure l’assetjament depredador o stalking a l’article 172 sobre coaccions i amenaces. Aquest tipus d’assetjament vol incloure “aquells supòsits en els quals, sense arribar a produir-se necessàriament l’anunci explícit o no de la intenció de causar algun malament (amenaces), o l’ocupació directa de la violència per coartar la llibertat de la víctima (coaccions), es produeixen conductes reiterades per mitjà de les quals es menyscaba greument la llibertat i sentiment de seguretat de la víctima”. La norma preveu penes de presó de 3 mesos a 2 anys o multes de 6 a 24 mesos sempre que hi hagi denúncia de la víctima. En cas que s’assetgi un menor, no caldrà denúncia i la pena serà d’1 a 2 anys o treballs en benefici de la comunitat de 60 a 120 dies.