Aprovat el pressupost de la Paeria que inicia el Morera i no apuja l'aigua

PSC, C’s i PP van unir forces ahir a la Paeria i van aprovar els pressupostos per al 2017, mentre que la resta de l’oposició (CiU, ERC, Crida i Comú) hi van votar en contra i no van estalviar crítiques. Els comptes ascendeixen a 170,5 milions d’euros, un 8,68% més que el d’aquest any, i preveu 11,4 milions en inversions, entre les quals el Museu Morera

El ple de la Paeria va aprovar ahir amb els vots de l’equip de govern del PSC, C’s i PP els pressupostos del 2017, que ascendeixen a 170,5 milions, un 8,68% més que els d’aquest any. La resta de l’oposició hi va votar en contra i va veure com eren rebutjades totes les seues esmenes. El govern ja havia retirat per falta de suports la proposta de pujada de la tarifa de l’aigua de 2 euros per rebut per al 70% de famílies i de 6 per a la resta, de manera que va quedar incorporada en els comptes una partida de 2,5 milions per a la compra de l’aigua a la Mancomunitat de Pinyana. De tota manera, la tinenta d’alcalde Montse Mínguez va plantejar la necessitat de continuar treballant “per trobar un replantejament de la taxa de clavegueram i tenir així més ingressos que es puguin repercutir en inversions” en aquest àmbit.

Del total del pressupost, 11,4 milions són per a inversions, entre les quals destaquen 1,7 per al Museu Morera a l’edifici de l’antiga Audiència; 1,8 per al nou vial cap a Torre Salses i els Magraners; 1,1 per a la compra de la residència Pare Coll; 1,3 per al pla de barris de Noguerola i 756.000 euros per al del Centre Històric; 700.000 per remodelar la caserna d’artilleria del parc de Gardeny, i 200.000 per dinamitzar la rambla Ferran.

Així mateix, el govern preveu recaptar 75,9 milions en impostos municipals (+0,43%), dels quals 50,53 provindran de l’IBI, malgrat la rebaixa lineal del 2% aprovada en les ordenances fiscals. Per impostos indirectes calcula ingressar 4,4 milions (+6,51%) i 31,1 en taxes i altres conceptes (un milió més que enguany per la nova taxa a les companyies de telefonia mòbil). Les àrees que centren la despesa són cohesió social, educació i ocupació (31,1 milions), serveis a la ciutat (27,3), urbanisme (21,7) i seguretat (18,5).

L’alcalde, Àngel Ros, va destacar que els comptes “posen el focus d’atenció en les necessitats socials, el foment de l’ocupació i el funcionament dels serveis públics”, i va insistir a treballar “perquè no es creïn bosses de pobresa”. Ángeles Ribes, de Ciutadans, va argumentar el seu sí dient que a l’acceptar el govern les seues esmenes “sensates” es millorarà “l’eficiència administrativa i la ciutat”, i va defensar que es tracta d’un pressupost “auster, sobri i responsable amb les necessitats dels ciutadans”. Joan Vilella, del PP, va dir que està “satisfet amb l’acord aconseguit perquè no fa volar coloms i beneficia tots els ciutadans”. En canvi, Rosa Salmerón, de Convergència i Unió, va titllar els pressupostos de “continuistes i amb els mateixos errors que en anys anteriors”. Al seu torn, Carles Vega, d’ERC, els va criticar per “poc ambiciosos” i va denunciar incompliments i que bona part de les partides són per a sous. Francesc Gabarrell (Crida) els veu una “pròrroga de facto dels del 2016 i escorats a la dreta”, i Carlos González (Comú), “il·legals, irreals i irrealitzables”.

Els veïns reclamen més inversió en les zones antigues dels barris

El president de la Federació d’Associacions de Veïns, Toni Baró, va intervenir ahir en el ple i va elogiar la partida destinada a pressupostos participatius, a través de la qual els ciutadans podran triar algunes inversions. Així mateix, va demanar a la Generalitat i l’Estat que inverteixin en plans de barri i a la Paeria, que els ampliïn per millorar les parts antigues de tota la ciutat i que no se centri només en rehabilitació d’habitatges. Va reclamar minimitzar el cadastràs a l’Horta i filar molt prim en la concessió d’ajuts socials, “perquè la llegenda urbana diu que es donen a col·lectius concrets o a gent que no els aprofita”. Va mostrar la seua preocupació perquè la rebaixa d’impostos es tradueixi en menys inversió i va plantejar que la taxa de clavegueram reflecteixi que “qui més embruta i gasta ha de pagar més”. “Ara hi ha una quantitat fixa per a tothom i no sembla ajustat”, va subratllar. Va demanar ajudar les entitats amb els tràmits per a les subvencions.