PAERIA NOMENCLÀTOR DE CARRERS
La majoria de grups volen consultar als veïns si canvien noms de carrers franquistes
El PSC ho planteja en comissió i CiU, Ciutadans i PP hi estan d’acord, el Comú proposa preguntar a tota la ciutat i ERC i la Crida, votar nom per nom en el ple || Ros diu que potser no farà res d’això
La comissió de carrers de la Paeria no va arribar ahir a cap acord sobre què fer amb els noms de carrers vinculats al franquisme. La tinenta d’alcalde Montse Parra va plantejar consultar als residents als carrers en qüestió el primer trimestre del 2017 si volen canviar la denominació i va apuntar que modificar la documentació per aquesta raó comportarà als ciutadans una despesa de 150 euros. Va detallar que CiU, Ciutadans i Parit Popular van estar-hi d’acord, el Comú va proposar estendre la consulta a tota la ciutadania i ERC i Crida prefereixen que es voti en el pròxim ple nom per nom per no dilatar-ho més.
No obstant, l’alcalde, Àngel Ros, va assegurar que potser no s’acabarà fent res d’això. “Llegiré l’acta de la comissió [que no té poder executiu] actuaré en conseqüència i portaré una proposta al ple. La setmana que ve comunicaré la decisió, que pot ser una de les recomanacions o una de diferent”, va assenyalar. Va recordar que “el 1979 la Paeria va ser pionera en l’adaptació dels noms dels carrers a la democràcia. El que ara fan ajuntaments com els de Madrid o Santander, a Lleida es va fer fa 37 anys”. “A Lleida la gent jove no sap que l’avinguda Corts Catalanes es deia División Azul. Ni que hi havia una rambla del Generalísimo Franco, que ara és Ferran”, va detallar el primer edil.
La regidora de CiU Cristina Simó va assenyalar que són partidaris de retirar els noms relacionats inequívocament amb la repressió franquista i va citar Alcalde Areny. Per als casos en els quals hi hagi dubtes aposta per una audiència pública amb especialistes i veïns i després una consulta als ciutadans, sense precisar si només als de carrers afectats o en global. Va recordar que alguns noms en discussió van ser aprovats per ajuntaments democràtics i que ERC no els va discutir quan va formar part del govern local. La portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, va coincidir en aquest punt i va advocar per consultar els veïns dels carrers afectats. “Sóc partidari que se’ls pregunti, però ERC i la Crida, que creuen que estan en possessió de la veritat absoluta, s’hi neguen perquè estan segurs que el resultat no serà el que volen”, va reblar. Joan Vilella, del PP, va opinar que si es fa una consulta hauria de ser als carrers afectats, encara que va dir que és partidari de no canviar noms perquè “l’informe dels experts no va posar en cap evidència vinculació directa amb el franquisme”. Núria Marín, d’ERC, va insistir en la retirada dels noms i va mantenir que ha de ser el ple “qui prengui la decisió, ja que es tracta d’una qüestió de dignitat, justícia i higiene democràtica” i va criticar que la comissió deixi en mans de l’alcalde la decisió de portar el debat al ple o preguntar els veïns. Igual que Pau Juvillà, de la CUP, hi veuen una “maniobra dilatòria”. La Crida veu “voluntat de PSC, PP i C’s de no portar-ho al ple de desembre” i va subratllar que “fa 14 anys que es reclama la retirada de carrers franquistes”.