Ni burca... ni burquini

La catedràtica de Dret Eclesiàstic de la Universitat de Lleida María Teresa Areces ha publicat un article a la Revista General de Dret Canònic i Dret Eclesiàstic de l’Estat en què es posiciona a favor de l’ordenança per la qual un municipi francès va prohibir l’estiu passat l’ús del burquini a les seues platges i qüestiona els arguments que va utilitzar el Consell d’Estat d’aquest país per revocar-la. Areces ja va publicar fa dos anys el llibre La prohibición del burka en Europa y España, en el qual concloïa que el veto d’aquesta peça, que cobreix totalment el rostre de la dona, o del nicab, que només deixa veure els ulls, no afecta el dret a la llibertat religiosa, perquè el seu ús no està contemplat en els textos sagrats de l’islam, l’Alcorà i la Sunna, sinó que obeeix una interpretació extremista destinada a oprimir la dona. Ara, aquesta tesi també és bàsica en la seua posició sobre el burquini. “Únicament es pot afirmar que es tracta d’una peça de bany que vesteixen algunes dones de religió islàmica per cobrir-se el cos de la mirada dels homes, però el seu origen no és religiós i, per tant, la seua prohibició no pot vulnerar el dret de llibertat religiosa”, afirma. En aquest sentit, indica que “per veure quin és l’origen del vestit de bany anomenat burquini no hem d’anar gaire enrere en el temps, només a l’any 2003, quan una libanesa que vivia a Austràlia, Aheda Zanettique, va dissenyar el primer burquini inspirant-se en el burca i el biquini, d’aquí el nom”.

“Com pot considerar-se que la prohibició del burquini a les platges pot vulnerar el dret de llibertat religiosa quan el seu origen no és religiós?”, afegeix.

Diu que els textos sagrats de l’islam no imposen aquesta vestimenta, que veu denigrant

En aquesta línia, també qüestiona obertament que les dones que porten aquest tipus de vestit de bany ho facin per decisió pròpia, i apunta a la possibilitat que ho facin per imposició. “Segons la nostra opinió, dubtem que les dones que porten el vestit de bany anomenat burquini, majoritàriament, gaudeixin d’aquesta llibertat que requereix el fet de poder decidir sobre portar-lo”, acaba sentenciant.

Aquest pilar bàsic de l’argumentació d’Areces és totalment oposat al fonament de la sentència amb què el Tribunal Suprem va anul·lar en el seu dia l’ordenança de la Paeria que prohibia l’ús del burca i a la del

Consell

d’Estat de França que va fer el mateix amb l’ordenança de l’ajuntament de Villeneuve-Loubet, que aquest estiu va vetar el burquini a les seues platges.

“Ho nego, no és una qüestió religiosa”, va manifestar en declaracions a aquest diari. “L’únic que diuen els textos sagrats de l’islam és que la dona ha de vestir amb pudor, però una cosa és el pudor i una altra de molt diferent el burca o el burquini”, va asseverar.

En un altre ordre de coses, a l’abordar la qüestió del burquini, María Teresa Areces recorda que el veto per part d’aquest municipi francès va tenir lloc pocs dies després de l’atemptat islamista radical de Niça en el qual van morir 85 persones i d’un altre atac del mateix signe que va costar la vida a un sacerdot i que, just després, l’ús del burquini es va multiplicar. Per aquest motiu considera que el Consell d’Estat, al revocar aquest veto, va ignorar “les emocions i els sentiments dels ciutadans francesos”.