Noces de plata de la UdL

La Universitat de Lleida compleix demà 25 anys, des que el Parlament va aprovar la llei per a la seua creació. Des d’aleshores, ha titulat unes 30.000 persones, ha multiplicat el nombre de carreres, amb la consecució de l’anhelada Veterinària com a principal èxit, i ha experimentat un creixement urbanístic espectacular

aquesta titulació ja està en obres i ben aviat s’iniciaran també les de l’hospital veterinari a Torrelameu. De fet, el nombre de carreres de la UdL s’ha incrementat progressivament, encara que l’exrector Joan Viñas recorda que durant molts anys no “ens van donar titulacions i estàvem en menys de set mil alumnes”, menys que en els inicis de la universitat.

El curs 1993-1994 oferia una trentena de titulacions, tenint en compte que hi havia mitja dotzena d’especialitats d’Agrònoms i cinc de Magisteri. Ara, són gairebé cinquanta, entre graus i dobles graus (diversos pendents d’aprovació) i el mateix nombre de màsters, a més de doctorats. Totes les facultats han guanyat carreres de pes que han permès a la Universitat recuperar a poc a poc els alumnes que va perdre durant anys i també guanyar més prestigi, com a Biomedicina, Nutrició, Fisioteràpia, Psicologia i diverses enginyeries, algunes de les quals impartides juntament amb universitats europees. Tanmateix, també n’ha perdut pel camí algunes, com ara Filologia Francesa.

La UdL va perdre alumnes durant anys, però amb la incorporació de nous graus s’ha recuperat

La consecució de la reivindicada carrera de Veterinaria és una de les fites més celebrades

Així mateix, el nombre d’alumnes s’ha incrementat un 25% respecte als que tenia en els seus inicis. D’aquesta manera, en el curs 1992-1993, la UdL tenia 8.172 alumnes (sense Inefc), i el curs següent, 9.546 (amb 646 d’Inefc). El novembre d’aquell any hi havia 10.259 estudiants matriculats entre graus (8.349), màsters (1.149), doctorats (474) i programes de mobilitat (287). De fet, en aquests anys, la UdL ha guanyat proporcionalment molts més professors i personal d’administració i serveis que alumnes.

En concret, en el curs 1993-1994, disposava de 558 docents, entre titulars i associats, i el PAS estava compost per 181 persones. En l’actualitat, hi ha 1.284 docents i investigadors (un 130% més) i 531 integrants del personal d’administració i serveis (un 193% més).

Els equipaments també han experimentat un gran creixement, amb la creació del campus de Cappont a l’època de Jaume Porta com la joia de la corona. Val a destacar també la construcció d’edificis a Agrònoms i els dos immobles destinats a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida), el segon dels quals està a punt de ser estrenat. A més, també compta amb equips d’investigació capdavanters, sobretot en els àmbits de l’agroalimentació i la medicina, ben situats en els rànquings.

I a més de créixer quantitativament en tots els sentits, la Universitat de Lleida també ha aconseguit distincions com ara el campus Iberus d’excel·lència internacional, amb les universitats de Saragossa, la Rioja i Pública de Navarra. Per a l’actual rector i els anteriors, s’han complert moltes de les seues expectatives per a la UdL. No obstant, destaquen que encara li queda molt camí per recórrer.

?

Lleida

La Universitat de Lleida compleix demà les noces de plata. El 12 de desembre del 1991, el Parlament va aprovar la llei de creació de la UdL, conjuntament amb les universitats de Tarragona i Girona, i recuperava així plenament la seua Universitat. Tres segles abans (el 1707), Felip V havia suprimit l’Estudi General de Lleida al promulgar el Decret de Nova Planta després de la Guerra de Successió. La de Lleida havia sigut la primera universitat catalana, creada l’any 1300. D’aquesta manera, la UdL té en realitat set-cents anys. Fins a la seua constitució oficial el 1991, Lleida tenia estudis universitaris que depenien de la Universitat de Barcelona (Estudi General), l’Autònoma (Magisteri) i la Politècnica de Catalunya (Agrònoms). La Generalitat va nomenar una comissió gestora presidida per Víctor Siurana, però les primeres eleccions a rector, el 18 de maig del 1993, les va guanyar de manera sorprenent Jaume Porta. El 2003 el va succeir Joan Viñas i, des del 2011, el rector és Roberto Fernández. Aquest calcula que, des de la seua constitució, la Universitat de Lleida ha llicenciat entorn de “30.000 persones, de les quals probablement unes 25.000 s’han quedat aquí, al territori”. “Això ha estat un canvi històric, perquè des de Lleida sempre s’havia marxat a estudiar fora, i molts es quedaven i era difícil que tornessin de nou”, va subratllar, i va considerar que aquesta situació “ha fet pujar el nivell cultural i la capacitat d’emprenedoria econòmica i de transformació social” de Lleida.

En 25 anys, la UdL ha experimentat un creixement espectacular en tots els sentits, i el curs passat va aconseguir la seua reivindicació més anhelada, la carrera de Veterinària, després d’anys de reclamacions i el fiasco del conveni per iniciar aquí Salut Animal i acabar Veterinària a l’Autònoma. Gràcies al finançament de la Diputació, l’aulari a Agrònoms per a

De finca de fruiters a campus de Cappont, el canvi més emblemàtic“Va ser la culminació d’un procés que pensàvem que seria més llarg. Va ser una gran alegria, encara que de facto ja funcionàvem com una universitat. Teníem molta independència. Ara, veient la UdL entre les quinze primeres universitats d’Espanya, hi ha hagut un procés màgic. Si el 1995 ens haguessin dit que tindríem cinc campus, les facultats que tenim, la potencialitat investigadora, el pes en el sistema d’universitats català i espanyol, sincerament, hauria firmat. La virtut de la UdL està en l’equilibri entre la qualitat de la docència i la de la investigació. També estem poc massificats i això permet una proximitat amb el professor. És una gran institució pública que desenvolupa econòmicament, socialment i culturalment el territori de Lleida. Hem d’estudiar més aliances amb la resta de les universitats catalanes, d’Iberoamèrica i de la Xina.”