Docents qüestionen que polítics facin classe a la UdL

Representants de la Junta de Personal Acadèmic (JPA) de la Universitat de Lleida van plantejar ahir en el claustre la necessitat d’“una reflexió sobre si realment és compabible” que càrrecs polítics facin classe a la UdL. Van apuntar que “de vegades les obligacions polítiques repercuteixen en l’atenció als alumnes i poden portar problemes”, i van recordar que en alguna ocasió, quan un docent ha adquirit un càrrec polític, ha demanat l’excedència. “Estaríem a favor que els polítics no fessin classe, però el que demanem és una reflexió”, va indicar un portaveu de la JPA. Altres intervencions van versar sobre l’okupació del Rectorat i la futura comissió per elaborar un protocol de resolució de conflictes.

El claustre va aprovar l’informe anual del rector Roberto Fernández per 48 vots a favor, 15 en contra i 17 en blanc. Fernández va reclamar un pacte nacional per a la universitat que asseguri un millor finançament, unes taxes més baixes i més beques. Va prioritzar un pla de docència virtual i un altre per captar alumnes, “obtenir per a Agrotecnio el finançament normalitzat dins del sistema Cerca” i una comissió per fomentar la participació estudiantil en els òrgans de govern. Va recordar que el 2017 estaran acabats el segon edifici de Biomedicina, les instal·lacions de Veterinària a Agrònoms i Torrelameu i, si s’aconsegueix finançament de la Generalitat, un altre aulari a Cappont. També es va aprovar la designació de Joan Betriu com a nou síndic de greuges de la UdL. Relleva Francisco Javier Aquilué, que el 2015 va rebre 22 queixes, 4 de titulats de Salut Animal amb problemes per cursar Veterinària a la UAB. Aquest any, el síndic ja ha tramitat 32 expedients, un 45% més que el 2015.

El rector, partidari de retirar tots els símbols franquistesDiversos integrants del claustre van reclamar l’adhesió de la UdL al manifest Per una Lleida lliure de franquisme, que promou la retirada dels noms de vuit carrers de persones relacionades amb el cop d’estat del 1936 i el franquisme. Roberto Fernández va assegurar que, com a rector, és partidari “de la retirada de tots els símbols franquistes dels espais públics”, però va considerar que la UdL no és la institució competent per aplicar la llei de Memòria Històrica i la resolució del Parlament. Fernández va apuntar que són la Paeria i els grups polítics els que ho han de decidir.