El ple aprova vendre 22 finques per a cases a Torre Salses amb els vots de PSC, C’s i PP

El ple de la Paeria va aprovar ahir amb els vots del PSC, Ciutadans i Partit Popular el plec de condicions i la licitació de 36 parcel·les per 3,9 milions, entre les quals 22 de destinades a construir cases adossades a Torre Salses (SUR 42), al costat del futur parc de mitjanes superfícies comercials de 55.000 metres quadrats. La resta dels grups van votar-hi en contra, perquè consideren que poden donar peu a l’especulació urbanística. El Comú va criticar que el preu de venda al SUR 42 (uns 82 euros el metre quadrat) sigui la meitat que a l’expansió de Ciutat Jardí, on també sortiran a la venda onze parcel·les (ja van sortir a licitació i no hi va haver ofertes). La Crida va titllar els preus de “saldo” i va augurar que quan s’implantin les superfícies comercials els compradors “faran negoci”. ERC va parlar directament de “política de pelotazo” i va censurar vendre finques per a habitatges quan encara no s’ha elaborat l’estudi sobre l’impacte socioeconòmic de la instal·lació de superfícies comercials.

El PDECat i Unió va considerar que la venda de parcel·les de Torres Salses s’hauria de discutir per separat de les de Ciutat Jardí i carrers com Alcarràs, Camí de Picos i Narcís Monturiol, que figuren en el mateix expedient. En canvi, el PP no veu “cap complicació” i C’s va opinar que és necessari donar sortida “a una zona de la ciutat urbanitzada i aturada per la crisi”. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, va argumentar que ara “és bon moment” per vendre i va anunciar que faran un esforç comercialitzador. A més, va defensar licitar terrenys per complir “exigències pressupostàries” i va argumentar els preus més baixos a Torres Salses “perquè és un repte”. Així mateix, va retreure al PDECat que qüestioni una zona comercial entre els Magraners i la Bordeta i “la Generalitat doni llicència a un embalum de 9.000 m² de venda al mig de la ciutat”, amb referència a la futura instal·lació de Leroy Merlin a Copa d’Or.

L’oposició reclama generalitzar les clàusules socials en les contractacions municipals

D’altra banda, els plecs de condicions per a la licitació de sistema de so, llum i infraestructures de les festes van prosperar també gràcies als vots de PSC, Ciutadans i PP. En aquest cas, ERC va votar-hi en contra i CiU, Crida i Comú es van abstenir, i tots van considerar que la Paeria hauria de generalitzar les clàusules socials als seus contractes, no restringir-los només a quan s’ampliï plantilla.

El debat es va repetir en el concurs de contractació del manteniment i la brigada d’acció immediata.

Així mateix, de la moció d’ERC, Crida i Comú que planteja un estudi i participació ciutadana sobre el sistema de recollida de residus porta a porta es van aprovar cinc dels seus onze punts. El PSC la va qualificar de “ridícula” perquè, va destacar, el sistema ja està en marxa per a grans productors i l’estudi, encarregat. De la moció de la Crida per aprofundir en la lluita sobre la pobresa energètica va prosperar només el punt que insta a inspeccionar d’ofici en cas d’incompliment de la llei per part de les companyies i sancionar-les.

Lleida

Els noms de carrers franquistes van ser presents contínuament al ple, malgrat no haver-hi cap punt de l’ordre del dia sobre aquest tema. Els republicans van iniciar gairebé totes les seues intervencions dient “carrers franquistes, no”, regidors socialistes van replicar amb un “bon Nadal” i el PP, amb “demagògia, no”. Al final, ERC va plantejar a l’alcalde vuit preguntes i una la Crida sobre el tema en qüestió i Àngel Ros va respondre apel·lant a la repressió patida pel seu pare, el seu oncle i el seu sogre després de la Guerra Civil, “que van patir presó, camps de concentració i exili”. “I d’ells vaig aprendre dos coses: reconciliació i pau”, va subratllar, i va acusar de “demagogs” els partits promotors del canvi de nom de vuit carrers i de voler “destruir la reconciliació”. Va criticar que CiU i ERC, quan van governar a la Paeria, no eliminessin aquests noms, i va proposar que la Generalitat fabriqui “plaques sense jou i fletxes” per substituir les que queden del franquisme en pisos socials. Va detallar totes les iniciatives portades a terme per l’ajuntament des del 1979 substituint noms com ara rambla del Caudillo per rambla Ferran, la dignificació de fosses al cementiri i fins al 2014 amb una exposició sobre la Transició.

Va insistir que canviar els noms és legalment potestat de l’alcalde, però va apuntar que “si una majoria dels veïns dels carrers analitzats per la comissió d’experts ho demana, amb una majoria de firmes de majors d’edat empadronats, procedirem a fer el canvi”. Carles Vega (ERC) també va titllar Ros de “demagog” i va asseverar que “una cosa és reconciliació i una altra, desmemòria”. Va dir que “queda molt per fer”, opinió que va compartir Pau Juvillà (Crida), que va negar que tinguin cap voluntat de “desgast, sinó de justícia”. Ros va rebutjar ser qualificat de “franquista” i Vega va negar haver-ho fet.