Els bancs tenen encara gairebé 5.000 pisos buits a les comarques de Lleida

Els bancs encara tenen prop de 5.000 habitatges buits a la província de Lleida, d’acord amb dades de la Generalitat actualitzades aquest mateix mes. Són més del 10% del total dels de Catalunya i la meitat es concentren al Segrià. No obstant, el nombre de pisos desocupats ha caigut gairebé un 50 per cent des de principis del 2013.

Les entitats bancàries continuen comptant amb un voluminós patrimoni immobiliari en desús a les comarques de Lleida, a pesar que al llarg dels últims anys l’han anat reduint progressivament. Les dades actualitzades aquest mateix mes del registre d’habitatges buits de la conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge constaten que a Lleida hi ha 4.872 pisos desocupats, la immensa majoria dels quals són propietat d’entitats bancàries. El nombre suposa una mica més del 10% del conjunt de Catalunya, que són un total de 44.690, percentatge que gairebé duplica el pes demogràfic de Lleida a Catalunya.

Per comarques, el Segrià concentra gairebé la meitat d’habitatges buits, i el segueixen l’Urgell, la Noguera i el Pla d’Urgell (vegeu el gràfic lateral). No obstant, el nombre de pisos desocupats s’ha reduït sensiblement des que la Generalitat va fer públic el seu primer cens, el febrer del 2013, que va xifrar en 9.452 els que es trobaven en aquesta situació a la província de Lleida, que encapçalava el rànquing català en funció del eu nombre d’habitants.

Precisament, el Parlament va aprovar dijous una nova llei antidesnonaments que inclou la possibilitat d’expropiar temporalment l’ús dels immobles buits de les entitats financeres per utilitzar-los com a vivenda social per un període màxim d’entre 4 i 10 anys. A més, inclou una important novetat: amplia de 72 a 234 el nombre de localitats on podrà aplicar-se l’impost a pisos desocupats a l’estar qualificades com a municipis amb demanda acreditada d’habitatge social. Així doncs, a Lleida hi haurà un total de 29 municipis on serà vigent aquesta taxa, quan fins ara només podia cobrar-se a Lleida ciutat. Els 28 nous seran Agramunt, Alcarràs, Alcoletge, Alguaire, Almacelles, Almenar, Anglesola, Artesa de Segre, Balaguer, Bellpuig, les Borges Blanques, Cervera, Fondarella, Golmés, Guissona, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Ponts, la Seu, Solsona, Sort, Tàrrega, Tremp, Vielha i Vilagrassa.

La Generalitat va recaptar per aquest impost el 2015, primer exercici en què es va aplicar, 11,3 milions. Amb aquesta ampliació, preveu ingressar fins a uns 20 milions l’any que ve. Paral·lelament, diversos ajuntaments també apliquen taxes i multes per aquest concepte als bancs. En el cas de la Paeria, els ha imposat sancions per valor de més de 182.00 euros.

“Les administracions tenen una assignatura pendent a l’hora de facilitar i agilitzar els tràmits i gestions perquè persones en situació de vulnerabilitat puguin accedir a lloguers socials. Han de pressionar més els bancs”, va manifestar ahir a aquest diari un portaveu de l’entitat. En aquest sentit, va apuntar que una fórmula que podria funcionar, “que ja s’aplica en països com Àustria o Alemanya”, passaria per unificar en un sol ens la gestió de tots els pisos buits de Catalunya.

“La centralització i la coordinació entre totes les administracions facilitaria establir estàndards de qualitat i d’estalvi energètic d’aquests pisos buits”, va indicar, i va afegir que actualment s’estan entregant alguns pisos buits socials sense calefacció o altres serveis.

La PAH veu “imperdonable” la xifra i demana mesures La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Lleida qualifica d’“imperdonable” l’existència d’un volum tan gran de pisos buits que són propietat d’entitats bancàries o de grans tenidor mentre que cada setmana es produeixen desnonaments o okupacions.