Les pujades del nou any

L’any 2017 comença amb previsibles pujades de preus en les factures energètiques de les famílies i també en les telecomunicacions. De fet, només s’auguren abaratiments en el cas de les autopistes que depenen de l’Estat i les hipoteques gràcies a un Euríbor que mantindrà, segons els experts, la tendència a la baixa.

Any nou, preus nous i més cars per a les famílies, centrats en especial en els sectors de l’energia i de les telecomunicacions, que solen tenir un efecte en cascada sobre altres productes.

Els experts donen per fet que aquest nou any portarà una electricitat més cara. Malgrat que la part regulada del rebut, que representa el 60% del que paguem i que marca el Govern central, es mantindrà un any més congelada, el preu de l’electricitat en el marcatge a l’engròs no ha deixat de créixer. De l’octubre al desembre, el preu del megawatt s’ha disparat de 40 a 60 euros. A l’hora d’explicar les raons, s’apunta a l’encariment de les matèries primeres, llegeixi’s petroli i gas natural, com a la climatologia. La generació d’electricitat va lligada a les pluges, en el cas de la hidroelèctrica, o al vent, en el de l’eòlica.

Els experts auguren un Euríbor a la baixa almenys al llarg de tot el nou any 2017

En el cas del gas, la història es repeteix: congelació de la part regulada per part de l’Executiu central però una matèria primera que s’ha disparat un 13,7% l’últim trimestre. Davant d’aquest panorama, els experts calculen que el rebut podria encarir-se en aquest començament de l’any prop d’un 3,5%.

El petroli, per la seua banda, i després d’anys de baixades de preus, repunta de nou. L’acord dels països productors de l’OPEP, seguit per altres Estats que no estan dins d’aquesta organització, de reduir l’oferta ja està tenint els seus primers efectes. L’OPEP traurà al mercat un milió menys de barrils diaris. La reacció al mercat del Brent, de referència a Europa, ha estat a l’alça, al passar dels 47,5 dòlars el barril als més de 56 actuals i els experts calculen que seguirà la carrera fins a situar-se entorn dels 60. En el cas del cru, s’ha de tenir en compte que a la pujada de preu s’ha d’afegir la revalorització del dòlar, o el debilitament de l’euro davant del bitllet verd, segons vulgui veure’s. Així les coses, sortirà encara més car comprar l’or negre. Si l’any passat el cru barat va suposar un alleujament d’uns 10.000 milions per a l’economia espanyola, s’haurà de veure quant costa un petroli a l’alça.

En el cas de les telecomunicacions, els consumidors estaven acostumats fins a l’any 2015 a un sector que rebaixava preus. Aquesta tendència s’ha trencat i de cara al 2017 s’auguren repunts de tarifes lligats també a millores en els serveis, però al cap i a la fi rebuts més cars per a les famílies. El primer a anunciar-ho ha estat Movistar, que preveu encarir a partir del febrer 5 euros els paquets convergents Fusión a canvi de més dades mòbils a aquells clients que comptin amb tarifes que inclouen dos o quatre línies mòbils. Els experts auguren que aquesta pot ser la política d’altres grans companyies.

En el cas del transport, bona part ve regulat per administracions locals (vegeu la pàgina 4), però als bitllets de Renfe de moment no s’ha fet pública quina serà la política de preus en el cas de l’AVE i llarga distància, però es congelen els bitllets dels combois regionals.

Correus, per la seua banda, encareix cinc cèntims el franqueig de la carta normal, que passa a mig euro. Enviar una missiva a Europa costarà a partir d’1,25 euros i a la resta de països, 1,35, segons va informar ahir la companyia.

El que sí que serà més barat és circular per les autopistes de peatge que depenen de l’Estat. Les tarifes s’estableixen tenint en compte la inflació i el volum de trànsit registrat, dos variables que es traduiran en una rebaixa del preu del 0,4%.

La segona gran rebaixa per a la butxaca de les famílies continuarà arribant per part de les hipoteques contractades a tipus variable i referenciades a l’Euríbor. Els experts coincideixen que aquest tipus d’interès es mantindrà a la baixa al llarg del 2017 i s’endinsarà més en taxes negatives afavorides per la política monetària marcada pel Banc Central Europeu, liderat per Mario Draghi.

Els pensionistes han perdut l’1,25% de poder adquisitiu el 2016, a causa que l’increment del 0,25% que van experimentar les prestacions, el mínim permès per llei, ha estat inferior a la inflació amb què ha tancat aquest any (1,5% al desembre). En el cas de la província de Lleida i amb la prestació mitjana de 794,43 euros, la pèrdua de poder adquisitiu és de gairebé deu euros al mes, 140 d’anuals. A més, amb una guardiola de les pensions cada vegada més buida i amb la reforma del sistema com a gran aspecte a tractar, les prestacions per als grans s’incrementaran el 2017 sols un altre 0,25 per cent. A Lleida, la revalorització mensual amb prou feines representa 1,98 euros. Al seu torn, i com va aprovar ahir el Consell de Ministres, el salari mínim interprofesional registra el 2017 la pujada més gran en trenta anys, amb un 8%. Són dos dades que no deixen de ser rellevants, però que situen l’SMI en tot just 707,6 euros mensuals, després d’una revalorització de 52,4. Es tracta d’una mesura pactada entre el PP i el PSOE que dóna mostres dels canvis que porta la nova situació política al Congrés i que no ha acontentat, ni de lluny, els sindicats. D’una banda, asseguren que ells estaven negociant amb el Govern de Rajoy més increments i, per una altra, que el salari mínim segueix molt lluny dels 800 euros que reclamaven. Per al final de legislatura, el 2020, si no hi ha avançament de les urnes, aspiren que se situï prop dels mil euros. D’altra banda, encara no hi ha un pacte entre patronal i sindicats de quin ha de ser el marc de negociació salarial per aquest 2017. La patronal admet pujades en aquells sectors o empreses que puguin assumir increments de costos i els sindicats consideren que és hora que els treballadors, després d’anys afrontant fins i tot rebaixes de les rendes, es beneficiïn de la millora dels resultats de les empreses.