Avis al rescat

Una enquesta feta a més de 300 persones grans de Lleida ciutat constata que la cura dels néts és una tasca habitual per a gairebé la meitat. Aquesta dada il·lustra com moltes famílies recorren als avis davant la impossibilitat de conciliar la vida laboral i la familiar, una realitat que sembla que el Parlament i el Govern central volen començar a canviar.

Facilitar la conciliació de la vida laboral i la familiar és una qüestió que fa anys que està sobre la taula, però que va quedar en un segon terme quan el gran augment de l’atur arran de l’esclat de la crisi va motivar que l’única prioritat per a molts fos tenir una feina, independentment de les condicions. Ara, quan l’economia sembla haver emprès una tímida recuperació, l’aposta per la conciliació guanya força, també entre els polítics. A Catalunya, el Parlament va constituir una ponència per elaborar una proposició no de llei de reforma horària. El text, consensuat per tots els grups, proposa notables canvis a tots els nivells. I a Espanya, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va anunciar al Congrés que buscarà un pacte perquè la jornada laboral acabi de manera generalitzada a les sis de la tarda i per estudiar un canvi del fus horari amb l’objectiu de retardar-lo una hora, adaptant-lo a l’anglès, la qual cosa toca per la situació geogràfica, en lloc de l’alemany.

Però, a l’espera que les iniciatives polítiques es concretin, el cert és que ara en moltes famílies la conciliació queda en mans dels avis, que es fan càrrec dels néts durant determinades hores o els dies que els pares treballen i no hi ha col·legi. Aquesta realitat queda palesa en una de les dades que aporta l’estudi Les persones grans a Lleida: benestar i qualitat de vida, de la Càtedra d’Innovació Social de la UdL, basat en una enquesta feta a 312 persones grans de la ciutat. És el referit a les activitats que porten a terme regularment, en el qual el 44,49% assenyala que cuida els néts almenys una vegada a la setmana (el 13,22% diu que ho fa cada dia). A més, cal tenir en compte que gairebé el 10% dels enquestats no ha contestat aquesta pregunta i que és més que probable que entre el 38,77% que afirma que no cuida mai els néts n’hi hagi que no en tingui cap. El responsable de la càtedra, Carles Alsinet, assenyala que han comprovat que “els avis tenen molt clar que una de les seues funcions és cuidar els néts”. Afegeix que la gent gran “és clau per a l’estat del benestar, tant per la seua aportació personal com per l’econòmica, com s’ha vist durant la crisi”. A més, destaca que “moltes de les eleccions que els pares fan per als seus fills, com ara el col·legi, es fan en funció d’on viuen els avis”.

Representants d’empresaris i treballadors coincideixen que millorar la conciliació és necessari. Ara bé, és factible? “És un tema vital. Estar més temps a la feina no és ser més productiu. Cal aprofitar el temps al màxim, com en altres països europeus, perquè disfrutar del temps lliure és necessari per a la realització personal”, va plantejar José Luis Aguilà, d’UGT. Així mateix, va destacar que “de la mateixa manera que es negocien vacances i salaris, també caldrà parlar d’horaris i d’intensitat de la jornada”, però va advertir que “la inèrcia i el costum marquen més que la llei”.

“Són mesures que veiem de manera postiva, el que passa és que cal buscar un punt d’equilibri entre empresa i treballadors. Ha de ser un tema de negociació”, va afirmar Jaume Saltó, de Pimec. “És una qüestió cultural que costa de canviar i per modificar-la ha de fer-se en tots els àmbits, també al comerç, el lleure i l’esport”, va afegir.

Per la seua part, el president de la COELL, Josep Maria Gardeñes, va assenyalar que no ha d’anar en detriment de la productivitat i de les estructures organitzatives de les empreses. “Les mesures han de beneficiar les empreses i els treballadors”, va apuntar.

Pel que fa a l’ajuda familiar, els avis treballen i contractar un cangur “no ens surt a compte”, asseguren. Tots dos estan completament a favor d’un canvi i una racionalització dels horaris espanyols.

“Som conscients que el nostre sector ha de donar servei les vint-i-quatre hores del dia els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any, però advoquem per acabar amb els torns fixos de matí, tarda o nit. Tots tenim dret a disfrutar de la nostra família, hi hauria d’haver torns rotatius”, conclouen.

Els dilluns, els dimecres i els divendres són els dies que li toca fer-ho, i ho fa “encantat de la vida”. Anar a buscar els petits a l’escola amb el berenar, portar-los al bàsquet i recollir-los després són algunes de les seues activitats. Ho explica ell mateix, que, somrient, reconeix que “és un treball que m’aporta energia i vitalitat”. “Per a mi és una tasca diària que em toca fer i que faig orgullós i gratis”, afirma. I és que la família s’ha plantejat alguna vegada buscar algú que s’encarregui de les activitats extraescolars de Laia, de 4 anys; Pau, de 9 anys, i Marc, d’11, però el padrí ho rebutja de ple.

I és que assegura que, “sobretot a l’hivern, les tardes que no els tinc trobo que em falta alguna cosa”.

La firma té una botiga al carrer Ciutat de Fraga de Lleida, fàbrica a Golmés i franquícies a Reus, Sabadell, Barcelona i Andorra. Afirma que tancar quatre hores al migdia, com és habitual, “suposa perdre mitja jornada”. En el seu cas, només són dos hores, ja que al matí obre de 09.00 a 13.00. Bonet vaticina que totes les empreses tendiran a adaptar-se a uns horaris més europeus i veu clau canviar el fus horari espanyol, que és el mateix que el d’Alemanya, “pel que ens toca geogràficament”, que és el del Regne Unit, la qual cosa implica retardar el rellotge una hora. Bonet té dos fills, de 6 i 9 anys, i assenyala que alguna activitat extraescolar acaba més tard de les set. “Seria millor acabar la jornada escolar al migdia i concentrar les activitats extraescolars entre les tres i les cinc”, opina.