Cap a un altre model educatiu?

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va donar suport públicament la setmana passada a la proposta de prolongar l’educació obligatòria fins als 18 anys, quan ara acaba als 16. Aquest és un dels canvis que proposa el projecte Ara és demà sobre el futur de l’educació, impulsat pel Consell Escolar de Catalunya.

La prolongació de l’etapa obligatòria forma part de la ponència “L’arquitectura del sistema educatiu”, elaborada per Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i que va ser secretari de Polítiques Educatives de la conselleria entre el 2012 i el 2015.

El degà d’Educació de la UdL avala les propostes, però alerta que han d’estar ben fonamentades

El màster tindria les places limitades a les que ofereixin els centres per a pràctiques

Mateo defensa aquesta mesura assenyalant que “la complexitat de la societat actual requerirà en el futur ampliar substancialment la base formativa dels ciutadans, si volem evitar la precarització del seu desenvolupament vital”. Així, després de recordar que la LOGSE va prolongar l’etapa obligatòria als 16 anys per cobrir el buit legal que existia pel fet que els que acabaven d’estudiar als 14 no podien treballar abans dels 16, afirma que “creiem que ha arribat el moment de tancar el buit moral que tenim ara, que bàsicament els joves més vulnerables són els que abandonen la formació als 16 anys”.

A banda del nivell educatiu, aquesta reforma suposaria un canvi molt important per a molts municipis de Lleida. I és que ara la Primària acaba als 12 anys i llavors els alumnes passen a l’institut. La proposta per al nou sistema és que els alumnes d’entre 2 i 15 anys (educació Infantil, Primària i primer cicle de Secundària) anessin junts “a centres tipus institut escola”, que “serien centres del barri o del poble per afavorir la interacció necessària amb l’entorn físic més pròxim”. Això comportaria que els nens estarien al seu municipi fins als 15 anys, quan ara els de totes les localitats que no compten amb institut s’han de desplaçar a altres de més mida a partir dels 12 anys per cursar-hi l’ESO.

El degà d’Educació de la UdL, Carles Alsinet, va considerar que, en principi, els canvis que es proposen en educació obligatòria i formació de docents (vegeu el desglossament) són positius, però va precisar que no han tingut encara l’oportunitat de debatre a fons les ponències d’Ara és demà.

A més a més, va puntualitzar que la prolongació de l’educació obligatòria s’ha d’articular “des de la psicopedagogia i la didàctica del coneixement, que no sigui només tenir-les dos anys més en un centre educatiu”. Sobre la carrera de cinc anys, va dir que “ho veig bé, cal formar professionals de l’educació especialitzats en temàtiques concretes”.

A més, planteja que els titulats en graus no orientats a la docència, que ara poden exercir a Secundària amb un màster d’un any, hagin de cursar “complements psicopedagògics i/o relacionats amb continguts curriculars” per exercir a l’ESO o a Infantil i Primària. Proposa cinc tipus de màster (Infantil i Primària, ESO, Batxillerat; FP de grau mitjà i educació d’adults) per facilitar l’especialització.

El màster seria eminentment pràctic, de manera que les seues places serien limitades i estarien en funció els centres acreditats per acollir les pràctiques. Així, els candidats se seleccionarien en funció del seu expedient acadèmic, currículum i una carta de presentació.

Una altra gran novetat per la qual aposta és que, després de superar el màster, els professors novells serien sotmesos a avaluació durant dos anys. Indica que en aquest període estarien acompanyats d’un docent “mentor”, que seria el responsable de la seua avaluació. Només si aquesta fos positiva, podrien optar a les places docents que ofereixin els centres públics i privats.