PATRIMONI
Troben noves restes arqueològiques úniques a Espanya a l'antic barri jueu
Entre les ruïnes d’una casa cremada el 1391 apareix una gran gerra del segle XIII de gran interès || També una espasa, peces de ceràmica i calders de coure
L’excavació a l’antic barri jueu medieval de Lleida, conegut com la Cuirassa, ha tret a la llum noves restes arqueològiques de gran interès, en especial una gran gerra del segle XIII d’origen andalusí única a Espanya, ja que no se’n conserva cap en tan bon estat. Ha estat trobada, amb molts altres objectes, entre les restes d’una casa acomodada de l’antic call, incendiada pels cristians el 13 d’agost del 1391.
A l’esfondrar-se, va atrapar a l’interior tot l’aixovar de la casa, inclosa aquesta gerra per conservar l’aigua fresca, d’entre 70 i 90 centímetres d’altura, amb una peanya molt característica per decoració i funció. Al mateix lloc han aparegut restes de vaixella, calders de coure, una espasa i el que sembla que és una destral, fragments de canelobres i de llums i restes de teixits.
També hi ha part del muntant de pedra d’una porta amb tres estrelles de David gravades. El laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida treballa en la restauració d’aquests vestigis que han trobat els arqueòlegs municipals.
L’alcalde, Àngel Ros, el va visitar ahir i va destacar la importància de les troballes “per posicionar Lleida com una ciutat amb un valor arqueològic i històric molt important”. La previsió és que les restes passin al magatzem municipal d’arqueologia i en el futur puguin veure’s en una exposició.
Segueix l’excavació i s’espera acabar les obres aquesta primavera
Les obres per recuperar l’espai que ocupava l’antic call de la ciutat estan a la recta final, però s’estan veient alentides per les troballes arqueològiques de l’època medieval. Ahir es continuava excavant a la mateixa zona on han aparegut les últimes restes i els arqueòlegs seguien recuperant fragments de ceràmica.
La previsió de l’ajuntament, va explicar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, és que l’obra pugui quedar finalitzada i s’inauguri a la primavera si no apareixen nous vestigis, cosa que seria benvinguda.
De fet, aquesta última zona no havia estat excavada i va ser quan havien de construir un mur de contenció per a les passarel·les que s’habilitaran que es va haver de parar l’obra perquè hi entressin de nou els arqueòlegs, que ja havien donat per conclosa la seua feina.