universitat
La UdL facilita aprovar matèries soltes de primer curs o últim amb un 3 o 4
Per una normativa de compensació, que estableix més requisits segons la facultat
Alumnes de la Universitat de Lleida als quals se’ls entravessa una assignatura i no aconsegueixen aprovar-la en cap convocatòria poden acollir-se a una normativa de compensació, per la qual poden obtenir un aprovat pelat (un 5) sempre que hagin tret un 3 o un 4 en l’última convocatòria, entre altres requisits.
La normativa general d’avaluació per compensació de la UdL determina que només es pot demanar per a assignatures de primer o al finalitzar el grau, i detalla que no poden ser optatives ni pràctiques externes, que només es pot sol·licitar per a un màxim de 18 crèdits suspesos (tres assignatures) i que l’alumne ha d’estar matriculat de les matèries en qüestió. Tanmateix, les facultats han adaptat la norma a les seues necessitats i han establert requisits propis.
El vicerector de Docència, Francisco García, va explicar que històricament tenien normativa de compensació les escoles d’Agrònoms i Politècnica Superior, i que després s’hi va incorporar la facultat de Dret i Economia. La UdL va elaborar una normativa amb bases comunes per a totes les titulacions el 2014, que té com a principi bàsic facilitar tant la continuïtat dels alumnes de primer com l’acabament de la carrera quan els queda alguna assignatura suspesa. Va assegurar que es tracta d’“ajudar els alumnes que porten bé els estudis, però que tenen un problema amb alguna assignatura, no que sigui una porta falsa per aprovar”. Va estimar que un centenar dels 10.000 alumnes de la UdL han utilitzat aquest sistema de compensació.
La degana de Dret, María José Puyalto, va considerar que “la finalitat de la normativa és molt interessant i té moltes justificacions, però no s’ha de convertir en un frau de llei”. Un integrant del Consell de l’Estudiantat va dir que a Dret aquest sistema és molt utilitzat, però va apuntar que “la facultat no vol que sigui un regal (per als alumnes) i es deneguen moltes peticions”.
Per la seua part, el director de la Politècnica Superior, Francesc Giné, va recordar que van començar a utilitzar el sistema de compensació quan van implantar Enginyeria Industrial, per facilitar que els alumnes aprovessin totes les assignatures de primer en un màxim de dos cursos. Va assenyalar que “és habitual” i que al juliol es reuneix una comissió que analitza la situació de tots els estudiants de primer, sense la necessitat que sol·licitin la compensació. “Ens funciona bé”, va asseverar, i va dir que en el seu cas la compensació de matèries al final de la carrera per obtenir el títol és poc utilitzada.
“Han d’haver tingut la intenció d’aprovar. Si no, seria frau de llei”
La cap d’estudis de la facultat de Dret, Economia i Turisme, Neus Cortada, va indicar que quan van implantar el sistema de compensació no va ser ben rebut per alguns docents, “per falta de tradició en les ciències jurídiques”. No obstant, Cortada en va defensar la utilitat, especialment per a aquelles persones que ja treballen però els queden pendents una o dos assignatures i ja han esgotat totes les convocatòries. Va explicar que “una comissió d’estudis decideix sobre les sol·licituds i som una mica restrictius”.
“Si en l’última convocatòria han tret un zero, no l’hi acceptem. Hem de veure que han tingut la intenció d’aprovar l’assignatura. Si no, seria un frau de llei i una injustícia per a la resta dels alumnes. Han d’haver posat de part seua i no haver aprovat per qüestions personals, laborals o per una altra raó”, va detallar. De fet, va indicar que alguns estudiants als quals se’ls va denegar la compensació van recórrer. Cortada va afirmar que aquest any han rebut quinze peticions, entre Dret, Turisme i Direcció i Administració d’Empreses. Va afegir que, abans de l’existència d’aquest sistema, alguns estudiants demanaven trasllat d’expedient a una altra universitat per poder aprovar la matèria pendent i obtenir, d’aquesta manera, el títol.