EDUCACIÓ INVESTIGACIÓ
Vora un terç de col·legis públics no imparteixen Religió i un 11 per cent ni tan sols l'ofereixen
Resultat d’un informe de professors de la UdL amb dades de 380 centres de Catalunya || Només un 21% dels alumnes la cursen i està copada per l’Església catòlica, sense presència de la resta de confessions
Imatge d’arxiu d’una classe de Religió en una escola pública de Lleida ciutat.
Tres de cada deu col·legis públics catalans no imparteixen l’assignatura de Religió i un 11% ni tan sols l’ofereixen, encara que la normativa obliga que els pares puguin elegir entre aquesta matèria i una alternativa. A més, la religió catòlica és la que copa aquesta assignatura, ja que només hi ha una presència residual de l’evangèlica i nul·la d’altres creences com la musulmana o la jueva. Aquestes són algunes de les conclusions que poden extreure’s d’un estudi elaborat per Núria Llevot, Jordi Garreta, Anna Mata, Jordi Domingo, Ramon Julià, Carme Molet i Olga Bernad, membres del Grup de Recerca i Anàlisi Social i Educativa (GRASE) de la Universitat de Lleida.
Aquest estudi és resultat del projecte “Diversitat cultural i religiosa en els centres educatius de Catalunya” que obtingué finançament de la convocatòria "Ajuts a projectes de recerca en l'àmbit de la diversitat religiosa (RELIG 2014) de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya y gestionat por la Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (AGAUR).
L’informe es basa en un qüestionari formulat als equips directius d’un total de 380 centres de Primària de tot Catalunya. Els resultats globals constaten que prop del 90% (el percentatge varia lleugerament segons es tracti del cicle inicial, mitjà o superior de Primària) imparteix la matèria alternativa, al voltant d’un 69%, religió catòlica, i un 1,1%, l’evangèlica.
No obstant, l’assignatura de Religió sol tenir pocs matriculats, ja que només un 21% del total de l’alumnat la cursa, mentre que la resta es reparteixen entre l’alternativa (50%), matèries vinculades amb l’educació per a la ciutadania i valors (24%) i altres activitats (5%). El percentatge que cursa Religió és més alt a les escoles amb menys de 200 alumnes (que a les comarques a Lleida són la majoria excepte en la capital i alguns municipis), on és el 32%. En canvi, a les de 200 a 400, baixa al 19% i a les de més de 400, al 16%.
Els autors subratllen que l’ensenyament de les religions islàmica, evangèlica i jueva “són gairebé inexistents”. Aquesta situació es produeix malgrat que el Govern central i els representants d’aquestes tres confessions van firmar un acord per equiparar el tracte que reben a l’escola i altres àmbits amb el de la catòlica.
A Lleida ciutat, la religió evangèlica sí que és present en alguns centres. Així, el passat curs dos professors impartien classes d’aquesta confessió a alumnes de cinc col·legis i tres instituts.
En aquest sentit, el 75% dels enquestats responen que les religions s’han d’ensenyar fora dels centres educatius. Al ser preguntats per confessions concretes, el 15% diuen que la catòlica pot ensenyar-se al col·legi si hi ha demanda, un 8,9% creu que s’hauria d’ensenyar sempre i un majoritari 73,2%, que no s’ha d’impartir. Els que aposten per expulsar-la dels centres creuen majoritàriament que la diversitat religiosa s’ha de treballar al parlar de valors culturals i socials i d’història de les religions.
