Meritxell Ruiz: «A la concertada es paga perquè el Govern no finança el 100%»

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, afirma en aquesta entrevista concedida a SEGRE que les quotes que cobren als pares els col·legis concertats estan motivades perquè l’aportació de la Generalitat no cobreix el 100% de les despeses d’escolarització. També afirma que una Catalunya independent podria triplicar el pressupost en educació i que els governs tripartits de la Generalitat van construir centres sense pagar-los, la qual cosa genera una hipoteca molt cara, més que el que valen les obres, que es mantindrà fins al 2037.

Han pactat un augment de 5.500 docents, però els sindicats es queixen que hi ha molts interins. Quina previsió hi ha de convocatòria d’oposicions?

El president de la Generalitat ja va anunciar que convocaríem gairebé 2.000 places si s’aproven els pressupostos.

Hi pot arribar a haver substitucions de docents des del primer dia, com demanen els sindicats?

La substitució de les baixes llargues des del primer dia ja estava prevista en la proposta de pressupost, que creix en 238 milions. Això ja es portava a terme en molts casos i ara ho generalitzarem.

La setmana passada, en una reunió amb el síndic de greuges, van anunciar canvis en el barem de preinscripció. Es faran ja per al pròxim curs?

No, per al següent. El que farem per al pròxim és especificar molt bé els punts per malaltia digestiva crònica. Per exemple, ser al·lèrgic a l’ou no ho és. També treballarem en els pactes locals. L’informe del síndic diu que hi ha municipis on la distribució de l’alumnat amb necessitats especials es fa de forma equitativa i en d’altres, no. Això significa que existeixen els instruments però que no s’utilitzen a tot arreu.

El síndic assenyala que Lleida és un dels municipis amb més segregació escolar. Per què s’ha arribat a aquesta situació?

L’escola reflecteix la realitat social dels barris. Hem de treballar en la reserva de places per a alumnes amb necessitats especials i detectar-los abans per informar i acompanyar les famílies perquè puguin anar a diferents centres. En ciutats on s’ha fet, hi ha una distribució més equilibrada.

Quants centres d’alta complexitat hi ha i quants són públics?

A Catalunya, 335, i a Lleida, 25. Els centres d’alta complexitat no són centres amb mals resultats, n’hi ha que els tenen molt bons. El que fem és donar-los més suport, per exemple, abaixant la ràtio de 25 a 22.

Però la gran majoria són públics. Per què?

Hi ha més centres públics que concertats en general.

Ho dic tenint en compte aquests percentatges.

El mateix informe del síndic diu que la segregació es dóna més dins dels mateixos centres públics. Per això volem treballar a nivell local perquè tots els centres s’impliquin en l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials.

El cobrament de quotes en els centres concertats no és una manera de seleccionar els alumnes?

Hem d’explicar que l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot. La Generalitat no paga el 100% de l’escolarització. Per tant, això significa que les famílies han d’atendre un pagament. Però els centres no expulsen ningú per no pagar. El que hem d’intentar és tenir més recursos perquè l’escolarització sigui gratuïta per a tothom.

Per què mantenen concerts en escoles que segreguen per sexes o en d’altres que són considerades d’elit?

Perquè la llei assegura que el principi d’escolarització mixta és preferent però no exclou l’altra. Estem en un país en què hem decidit un model d’educació gratuïta al marge dels recursos de les famílies. No volem que els que s’ho puguin pagar tinguin un tipus d’educació i els que no, un altre, i sí que tota sigui bona.

És possible invertir més en educació? Segons un informe recent, Catalunya està al nivell de Laos.

És una dada equívoca, perquè ens compara amb estats i Catalunya no ho és. Paguem molts impostos, però els recapta l’Estat espanyol, que decideix els diners que ens dóna. Amb el dèficit fiscal que tenim, multiplicaríem per tres el pressupost d’educació. Dels diners que té la Generalitat, que són pocs, invertim el 20% en educació, quan Finlàndia hi destina un 13%. Per això volem ser un estat. Malgrat tot, tenim bons resultats perquè tenim un bon sistema, bons docents i una llei d’Educació que ha donat eines de transformació educativa.

L’Escola Nova 21 és el model a seguir? Se’n parla molt.

És positiu que la iniciativa social ajudi a millorar l’ensenyament, però sent conscients que la innovació és un instrument i que l’objectiu és millorar l’educació.

El síndic va alertar que aquesta innovació crea segregació escolar.

Treballem perquè tots els centres ofereixin una bona qualitat, però que siguin diferents en els seus projectes i metodologies i que cada família elegeixi el que s’adapta millor al seu model. Per millorar la qualitat no s’ha de tractar tothom igual, cal donar autonomia al centre, tenir un bon equip directiu, un equip docent cohesionat i establir objectius de millora.

La Fapac reclama reduir la ràtio a vint alumnes per aula a Primària i no tancar grups. És factible?

A Lleida, el 98,7% dels centres està en 25 o menys alumnes i la mitjana de la capital és 21.

Reclamen que el màxim sigui vint.

Augmentem els recursos no només per reduir l’horari lectiu dels docents, sinó també per millorar l’atenció a l’alumnat. Reduir la ràtio és una mesura, sí, però també posar dos docents a l’aula o desdoblar un grup. S’ha de posar recursos perquè cada centre decideixi la forma en què millora l’atenció.

El projecte Ara és Demà del Consell Escolar de Catalunya proposa allargar l’educació obligatòria fins als 18 anys. Ho veu viable?

El que fa el Consell és un projecte per acordar amb tota la comunitat educativa les bases d’un nou model educatiu de país. Una que comparteixo és que el progrés d’un país es basarà en el capital humà, que haurà d’estar ben format, i és important estar més anys dins del sistema educatiu amb trajectòries diverses. Això és una reflexió a llarg termini.

A Lleida hi ha uns 50 mòduls prefabricats en els centres educatius. Quan s’eradicaran?

La voluntat és que hi hagi edificis per a tothom, però aquests anys hem prioritzat l’atenció educativa. A més, en el seu dia es van fer moltes obres que no es van pagar, i ara hem de destinar una part important de la inversió, que hem augmentat un 30%, a pagar-les. Fins a l’any 2037 estarem pagant centres fets el 2003, 2004, 2005....que costaran molt més del que val l’obra.

Lleida ciutat reclama un institut a Cappont. Es farà?

Hi ha altres prioritats davant. A curt termini no es farà.