Els antibiòtics receptats a Lleida es redueixen un 40% en els últims 10 anys

Els antibiòtics receptats pels metges de Lleida han disminuït un 40% en l’última dècada d’acord amb les dades de Salut. Els facultatius assenyalen que és clau racionalitzar-ne l’ús per evitar que els bacteris que tracten aquests fàrmacs es tornin resistents i diuen que la població cada vegada n’està més conscienciada.

Els antibiòtics receptats s’han reduït en un 39,72% en els últims deu anys a la regió sanitària de Lleida, al passar dels 367.414 envasos del 2005 als 221.459 prescrits el 2015, segons dades de la conselleria de Salut. Metges consultats coincideixen a apuntar que un dels factors que ajuden a explicar aquest descens és el d’evitar un ús excessiu, que fa que els bacteris es tornin resistents. A més, assenyalen una major conscienciació entre els pacients sobre aquest aspecte.

Tanmateix, l’OMS alerta que encara queda molt camí per recórrer perquè la resistència als antibiòtics està creixent a tot el món.

“Les resistències són directament proporcionals a la quantitat d’antibiòtic que circula entre la població. Com més s’utilitzen, més resistències apareixen”, explica Joan Antoni Schoenenberger, professor de Medicina i cap de Farmàcia de l’Arnau de Vilanova, que afegeix que, en canvi, antibiòtics que es van deixar d’utilitzar fa molts anys, “com la fosfomicina, avui dia són útils en infeccions d’orina perquè els bacteris ja no se’n recorden, d’ell”.

Per la seua part, un metge de família recorda com fa anys els pacients arribaven a pressionar-los perquè els receptessin un antibacterià. “La població cada vegada és més conscient que no s’ha d’automedicar i segueix els consells del seu metge. Un refredat tan sols requereix repòs”, indica.

Els avenços en la pràctica diària mèdica també han permès controlar l’ús d’aquests fàrmacs. Així, per exemple, els CAP de Ponent realitzen un frotis als pacients amb angines o faringitis per determinar en només cinc minuts si és d’origen víric o bacterià. “Només si és bacterià receptem antibiòtics”, assenyala una altra facultativa.

Entre els antibiòtics més receptats pels metges de capçalera figuren l’amoxicil·lina i l’amoxicil·lina amb àcid clavulànic, dos de les marques més habituals dels quals, a part dels genèrics, són Clamoxyl i Augmentine, respectivament, i l’azitromicina. En els tres casos són d’ampli espectre, és a dir, que són eficaços contra nombrosos bacteris.

Segons un informe del Centre de Farmacovigilància de Catalunya, els efectes secundaris d’aquest tipus d’antiinflamatoris provoquen una mitjana de cent infarts, ictus o arítmies a l’any. Un altre estudi publicat a l’American Journal of Epidemiology assenyala una relació entre el seu consum excessiu i la pèrdua d’audició en dones.