TRIBUNALS SENTÈNCIA
Condemnen un banc a tornar 55.000 euros a una octogenària
Anul·len un contracte d’uns bons perquè no se la va informar dels riscos
Imatge dels jutjats de Lleida.
El jutjat de primera instància número 8 de Lleida ha condemnat Targobank (anteriorment Banc Popular) a tornar 55.000 euros a una octogenària després de declarar la nul·litat de dos ordres de compra de bons subordinats convertits en accions del banc. La jutge ha estimat la demanda presentada per la dona, representada per l’advocat Enric Rubio, al considerar, entre altres aspectes, que hi va haver un vici de nul·litat en el consentiment (defectes i errors en el procés d’adquisició d’aquests bons) ja que no es va realitzar un estudi detallat del perfil de la clienta com a inversora ni se la va informar degudament del producte i dels riscos que suposava la seua adquisició. Concretament, afirma que “hi va haver un error essencial excusable en l’adquisició del producte i per tant s’estima la nul·litat del contracte”.
El Banc Popular va emetre l’any 2009 uns bons convertibles en accions del mateix banc, amb l’objectiu d’obtenir un mínim de liquiditat. Per fer atractiva aquesta emissió, va prometre una remuneració d’un 7% però no va informar degudament els seus clients dels elevats riscos de l’operació, que van provocar posteriorment importants pèrdues als clients amb els diners que havien invertit.
La jutge assegura que no la va assessorar correctament i que no era un producte que s’ajustés al seu perfil
En aquest cas, la jutge afirma que “ha quedat acreditat que un producte tan específic com el present no el va sol·licitar la clienta, sinó que l’hi va oferir l’entitat bancària”, segons consta en la sentència. La titular del jutjat de primera instància número 8 de Lleida també afegeix que no “se li va prestar la informació precontractual amb prou antelació perquè pogués analitzar-la”.
El jutjat recorda que l’entitat “va incomplir els seus deures d’informació i diligència, ja que va oferir un producte amb un nivell de risc no adequat, tenint en compte la resta de les seues inversions, ja que no s’ajustava als altres productes que tenia i no consta que la demandada s’assegurés de tenir aquesta informació al subscriure el producte”.
