DEMOGRAFIA POBLACIÓ
Lleida ‘perd’ immigrants
La població estrangera a la ciutat va baixar el 2016 per quart any consecutiu i ha passat del 21,4% al 18,9% del total || Hi ha casos de retorn al país d’origen, sobretot a Llatinoamèrica, però també hi ha moltes nacionalitzacions i emigracions a altres països europeus amb menys atur
Immigrants d’origen africà a la passarel·la dels Camps Elisis.
El percentatge de veïns de la ciutat de Lleida de nacionalitat estrangera ha caigut significativament en els últims quatre anys al passar del límit assolit el 2012, amb 29.887 persones, a les 26.083 del 2016, una xifra que suposa un 12% menys. Aquest descens –després d’una dècada de gran eclosió– ha rebaixat el percentatge de població estrangera del 21,37% al 18,9% en aquest període, segons les xifres del padró de l’INE.
Les causes d’aquest canvi demogràfic són diverses i no obeeixen només, com podria creure’s a primera vista, al retorn de població als països d’origen. De fet, bona part del canvi es deu a les nacionalitzacions, que, òbviament, fa que persones que eren estrangeres passin a ser considerades espanyoles sense moure’s de lloc. En el període entre el 2012 i el 2016, els residents a Lleida de nacionalitat espanyola han augmentat en 2.114 persones, cosa que compensa en part el descens de 3.804 estrangers.
L’augment de l’atur impulsa a marxar al país d’origen o a d’altres, però molts han arrelat ja aquí
“Passa una mica de tot. Hi ha estrangers que retornen als seus països d’origen, sobretot sud-americans i d’altres. També hi ha gent que se’n va a altres països d’Europa on hi ha més feina, principalment africans i alguns europeus, com els romanesos. I després hi ha les nacionalitzacions, que amb la llei de Memòria Històrica s’han disparat entre els llatinoamericans. Encara que que algú es nacionalitzi, no vol dir que es quedi a Espanya”, va apuntar el professor de Geografia de la UdL Joan Ganau, que alerta de la dificultat de tenir dades fiables que expliquin amb detall aquest tipus de fenòmens. Les migracions estan motivades principalment per la recerca d’oportunitats de feina, per la qual cosa l’augment de l’atur a tot Espanya, i Lleida no és una excepció, va afectar de ple els nous lleidatans. “Quan s’ha fet ja una migració, és més fàcil fer-ne una segona, i si la situació al país d’origen no és bona, hi ha gent que se’n va a altres llocs, com Alemanya, Anglaterra o França, on coneixen algú. Però també és veritat que un és d’on mengen els seus fills i la vida et porta a arrelar-te on ets, la qual cosa fa que el percentatge de retorns acabi sent baix”, conclou Ganau.
Un repàs de les xifres per nacionalitats del padró dóna bona nota dels canvis que hi ha hagut en només quatre anys. Continuen arribant més marroquins (+586) i algerians (+292) dels que es nacionalitzen, probablement a causa del reagrupament familiar i per noves migracions. En canvi, entre els països llatinoamericans, la caiguda és generalitzada. El 2012, residien a Lleida 7.031 persones amb nacionalitat de països americans, mentre que el 2016 són 3.439, menys de la meitat. Els colombians, que eren la quarta nacionalitat a la ciutat, amb 1.616 veïns el 2012, són ara la setena, amb 676. També baixen els equatorians (-512),els argentins (-414), els dominicans (-406), els bolivians (-344), els brasilers (-284), els peruans (-218) i els veneçolans (-78).
Baixen igualment els nacionals d’altres països europeus, com Romania (-421, encara que continua sent la segona nacionalitat de la ciutat), França (-336), Rússia (-129), Bulgària (-113), Polònia (-14) i Ucraïna (-5).
En canvi, com mostra el gràfic, a més dels magrebins, han augmentat els veïns del Pakistan (+95), la Xina (+90), Itàlia (+62) i el Senegal (+13).
Amb la crisi i el fre a la immigració, la situació s’ha invertit i des de l’any 2012 la ciutat ha perdut 1.690 habitants, un 1,2 per cent. El creixement natural (la diferència entre naixements i defuncions) és lleument positiu, però el migratori (que inclou també catalans d’origen que marxen) el compensa a la baixa.
Els 140.000 habitants, un límit que es mostra inabastableLa població global de Lleida ciutat fa diversos anys que està estancada i en lleu descens, des que el 2012 es va arribar al límit dels 139.834 habitants, coincidint també amb el màxim de ciutadans d’origen estranger. El llindar dels 140.000 habitants s’està mostrant inabastable, després que la dècada passada fos una de les de més creixement de la població de la ciutat, motivat precisament pel gran increment de la població immigrant. Així doncs, es va passar de poc més de 112.000 habitants l’any 2000 a 137.387 el 2010, un increment de vint-i-cinc mil persones (22 per cent) en una dècada.
