«Només 350 alumnes de la UdL fan un Erasmus, són pocs»

El nou president del Consell Social de la Universitat de Lleida (UdL) considera que és prioritari potenciar que els alumnes passin un temps a l’estranger, per la qual cosa creu que és necessari que n’hi hagi més que facin un Erasmus. També insisteix que Lleida ha d’estar molt orgullosa de la seua universitat i aposta per la qualitat com a manera de competir amb eficàcia. El també president de la Cambra de Tàrrega veu viable captar inversió d’empreses amb projectes que els aportin un retorn en forma de personal qualificat.

No creu que hi ha un desconeixement mutu entre la societat civil i la universitat?

Molta gent em pregunta: tu ets el president del Consell Social? Per a què serveix? És una de les coses que hem de saber comunicar. El Consell Social és el pont entre la societat civil i la universitat. Quines funcions té? Una és aprovar el pressupost. També vetllar pel patrimoni de la universitat i transmetre a la UdL les necessitats del món empresarial.

Però fa l’efecte que una gran part de la societat civil desconeix què fa la UdL i que aquesta tampoc està al dia de les demandes de la societat.

El vincle existeix quan els fills van a la universitat. Però gairebé ningú sap que la UdL té més de 10.000 alumnes i un pressupost de 83 milions. Potser hi ha un problema de relació. Jo, com a empresari, fa molts anys que vaig venir a la universitat. Per què? Perquè tenia la necessitat de cobrir un lloc de treball. Per cert, em van derivar al Consell Social.

En el seu discurs de presa de possessió, va dir que buscaria finançament privat per a la UdL. No suposa una dificultat per fer-ho que a Lleida hi hagi molt poques grans empreses?

Ja vaig dir que sóc conscient que no serà fàcil. Es tracta de buscar finançament no ordinari, que és diferent de buscar finançament que la universitat, que està sanejada, ja té dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. El que volia transmetre és que l’important és fer projectes per implicar-hi la societat civil i el món empresarial, com estan fent moltes universitats privades.

El fet que a Lleida la majoria de les empreses siguin petites no limita la inversió en investigació?

El món empresarial sempre està disposat a invertir, si també rep. Faré una inversió si tinc un retorn. S’ha de veure si som capaços d’involucrar més el món empresarial amb la universitat perquè aquests equips puguin tenir gent més qualificada, perquè la universitat és la fàbrica del talent, i per a les empreses, el més important, a part de l’activitat i del mercat, és tenir un gran capital humà. Això és el que marca la diferència. Tenir gent qualificada i molt preparada és molt important, tant per al món empresarial com per a la universitat.

Considera que les titulacions universitàries en general i les de la UdL en particular s’adapten a les necessitats de la societat?

Tot és millorable. A la UdL tenim quaranta-quatre graus i en l’àmbit general l’oferta està ben coberta, encara que sempre hi pot haver especialització. De ben segur que hi ha titulacions que no hi són, però és un tema de demanda i d’oferta. Si hi ha molta sol·licitud de l’una, la universitat tindrà l’obligació de respondre, i en això pot entrar el Consell Social.

Seria necessari fer un estudi sobre l’oferta i la demanda?

Una de les funcions que té el Consell Social és determinar les necessitats del món empresarial.

Personalment, veu necessària alguna nova titulació?

Només fa un mes que sóc a la Universitat de Lleida, l’he de conèixer més. Crec que l’oferta està bastant ben coberta, encara que de ben segur que hi pot haver alguna demanda, perquè el món canvia i les tecnologies avancen molt.

En els últims anys, algunes vegades s’ha plantejat si cal suprimir titulacions amb pocs alumnes. N’és partidari?

No. Al contrari. De vegades, el fet de ser petits i tenir pocs estudiants suposa més qualitat. Un grau amb pocs alumnes és gairebé com tenir classes particulars. Això dóna qualitat i prestigi. A més, la Universitat de Lleida té pràctiques obligatòries en tots els graus, la qual cosa és un fet diferencial amb moltes altres universitats.

Creu que la Generalitat hauria de discriminar positivament la UdL i la resta de les universitats territorials en el seu finançament?

L’important és que tots siguem iguals. A Lleida sempre hem estat una mica menyspreats. La Universitat de Lleida és la universitat més petita, però això hem de veure-ho com una oportunitat.

En el poc temps que fa que hi és, hi ha alguna cosa de la UdL que l’hagi sorprès?

El primer que m’ha sorprès és la qualitat de la gent, molt ben formada i preparada. Crec que hi ha un ambient molt sa. Una altra cosa és la gran quantitat d’alumnes, no creia que en tingués 10.300, i el 50% és d’aquí. I el que m’ha sorprès en negatiu: que no fem Erasmus. La Universitat de Lleida només té 350 alumnes que en fan. El món canvia, hi ha un mercat global i hem d’aprofitar la universitat per conèixer nous idiomes i cultures i que hi hagi intercanvi de gent. Que una persona pugui fer-ho és tan important com el grau del qual es tituli.

La internacionalització ha de ser prioritària?

Totalment. La gent que interacciona amb altra gent i amb altres cultures es nota, és una cosa que no és quantificable però sí molt important.

Opina que la UdL està a l’altura de la resta de les universitats?

Totalment. El fet de tenir quaranta-quatre graus i molts màsters és un orgull.

Però hi segueix havent joves que prefereixen anar a Barcelona.

És veritat, però els que hem viscut sense universitat hem d’estar molt orgullosos del que tenim. Hem d’intentar que hi vingui gent de fora. Si vénen estudiants, segur que algun cap de setmana vindran els pares, que aniran a un restaurant i passejaran per la ciutat i donaran vida als comerços. També és una projecció per a la ciutat.

Un desavantatge és que les universitats catalanes són més cares que les de la resta d’Espanya.

És el que hi ha ara, però ja veurem com s’anirà canviant i corregint, no en tinc dubtes.

La clau és una bona qualitat de l’ensenyament. És més cara una escola bressol que la universitat. Que a Saragossa costi molt menys fa que no siguem competitius en termes de mercat, per aquesta raó cal crear valor, per exemple, amb les pràctiques en tots els graus. Una gran Universitat de Lleida és la millor garantia de futur per a les seues comarques.