SANITAT TENDÈNCIES
'Fuga' d'infermeres a Aragó amb ofertes de feina més estables i amb millor sou
El Col·legi de Lleida constata un augment d’aquest ‘èxode’, que relaciona amb més convocatòria de places públiques en aquesta comunitat || En canvi, descendeixen molt les que se’n van a l’estranger
Imatge de l’acte d’entrega d’orles de la facultat d’Infermeria i Fisioteràpia el curs passat.
Els professionals d’infermeria van protagonitzar en anys anteriors un èxode cap a altres països, especialment el Regne Unit, buscant unes millors condicions laborals. Actualment, aquest fenomen ha caigut en picat però el Col·legi d’Infermeria de Lleida constata ara una fuga de professionals a altres comunitats autònomes, especialment a Aragó.
“Molts graduats o llicenciats en Infermeria troben feina a Catalunya, però sol ser precària, ja que són contractes de curta durada per suplir les vacances de les infermeres titulars o durant els caps de setmana. Per això, opten per buscar una feina més ben pagada i més estable a la comunitat veïna, que ha convocat moltes més places públiques els últims anys”, explica la presidenta, Montse Gea.
Es firmen més contractes que fa uns anys però són de poca durada i poc estables
Segons assenyala Gea, és difícil quantificar quants infermers han marxat a Aragó perquè per exercir és necessari estar col·legiat a l’ens provincial on es treballa.
Per la seua banda, Joan Blanco, degà de la facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida, també va corroborar aquest fet i va recordar que la titulació compta amb alumnes de la Franja i d’Aragó que tornen a casa quan acaben els estudis.
“També hi ha graduats que es preparen les oposicions d’Andalusia o fins i tot de les Canàries, a Catalunya s’han vist molt minvades les ofertes públiques de places d’infermeria. El món cada vegada és més global i els infermers estan disposats a anar-se’n a fora per trobar una feina amb millors condicions”, assegura en aquest sentit. L’any passat es van graduar vuitanta infermers.
Una dada que serveix per il·lustrar la disminució de la marxa de titulats d’Infermeria a l’estranger és el nombre de certificats o cartes de recomanacions que els demanen els alumnes. “Anys enrere hi havia mesos que arribaven a sol·licitar-me fins a deu cartes de recomanacions per a alumnes que volien anar-se’n a treballar a l’estranger, un document indispensable per a moltes ofertes. Ara en rebo una o dos al mes”, explica Blanco.
D’altra banda, Montse Gea va destacar també el repunt del nombre de col·legiats de l’any passat, que es va situar en 57 nous membres. Va indicar que venien de dos exercicis molt dolents en els quals només se’n van col·legiar 9 i 27, respectivament. “És ocupació precària, però almenys hi ha moviment”, va sentenciar.
El col·lectiu exigeix la derogació del reial decret de prescripció Els Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Alacant, Castelló, Múrcia i València van demanar ahir al Congrés que derogui el decret de prescripció infermera, en vigor des de finals del 2015. Van criticar que l’actual decret obliga els professionals a rebre una formació i una acreditació per poder prescriure (180 hores per a infermeres generalistes i 360 per a especialistes), que consideren “innecessari”. Montse Gea va explicar que a l’última reunió amb Salut sobre aquesta qüestió, el conseller Toni Comín va assumir el compromís de regular la prescripció a Catalunya, ja que avui dia “no podem ni receptar sondes ni apòsits sense el consentiment d’un metge”, va dir. D’altra banda, el Parlament va tombar ahir una proposició de llei de Ciutadans que pretenia que els farmacèutics puguin consultar i completar l’historial clínic dels usuaris que així ho autoritzin.
