Google genèric i Viquipèdia, fonts de consulta bàsiques dels universitaris

Una enquesta efectuada per la Universitat de Lleida (UdL) entre els alumnes de primer curs constata que el Google genèric i la Viquipèdia són ja de llarg les seues fonts bàsiques de consulta, molt al davant d’altres fonts més fiables que també poden trobar-se a internet. A més, els llibres han quedat relegats a un paper secundari.

El Google genèric i la Viquipèdia s’han convertit en la font principal de consulta dels nous estudiants universitaris, en detriment no només dels llibres, sinó també d’altres fonts més elaborades i fiables d’informació accessibles a la mateixa xarxa. Així queda de manifest en el resultat d’una gran enquesta efectuada per la Universitat de Lleida (UdL) entre els estudiants de primer al llarg del curs passat i que va ser resposta per 1.150, xifra que suposa el 54,8% del total.

En aquest sentit, el Google genèric i la Viquipèdia, la denominada “enciclopèdia lliure” que elaboren voluntaris de tot el món sense l’aval de cap institució científica, gairebé monopolitzen les respostes a la pregunta de quines són les seues fonts de consulta més freqüents, amb el 80% i el 50%, respectivament. En canvi, els gestors bibliogràfics, que permeten manejar referències obtingudes a través de diverses fonts, només són utilitzats per un 10,4%; i el denominat núvol (plataformes que emmagatzemen informació com Google Drive, OneDrive o Dropbox), per un 32%. La consulta de llibres és secundària, fins al punt que un 9,4% dels estudiants afirmen que mai hi recorren i un 17,3%, només rarament.

Els mateixos alumnes admeten que necessiten formació en aquest àmbit i la UdL prepara accions

Aquesta enquesta és una iniciativa dels vicerectors d’Estudiantat i Docència de la UdL per tenir una radiografia de les competències digitals dels nous estudiants. Una de les conclusions és que estan hiperconnectats a la xarxa i a les xarxes, però amb prou feines n’han rebut formació. Això es reflecteix en les fonts de consulta, ja que un 20,2% assenyalen com a principal dificultat seleccionar la informació adequada i el 18,2%, determinar si és fiable. A més, encara que un 69,3% reconeix que copiar d’un llibre és un plagi, un 60,8% no considera com a tal copiar d’una pàgina web sense autor.

El 94,7% dels alumnes admeten que no han fet cap curs de formació en tecnologies de la informació i comunicació, i un 95,8% voldria fer-ho. No només això, sinó que gairebé la meitat d’aquests últims (un 48,6%) afirma necessitar-ho. Per això, la vicerectora d’Estudiantat, Neus Vila, va indicar que contactaran amb Ensenyament de cara a implantar formació en aquest àmbit a Primària i Secundària. Alhora, la UdL dissenyarà un curs online, entre altres accions. Vila va avançar que el pròxim curs faran una altra enquesta als mateixos alumnes (la majoria estaran a tercer) per comprovar la seua evolució.

Un de cada 4 alumnes de primer està ‘connectat’ permanentment

L’smartphone és el dispositiu més utilitzat pels nous alumnes de la UdL a l’hora de connectar-se a internet, ja que un 70% diuen destinar-lo a aquest ús. No obstant, molts (un 57%) també fan el mateix a través de l’ordinador portàtil o tablet. En canvi, els clàssics ordinadors de sobretaula cada vegada estan més aparcats, ja que només un 13% manifesta utilitzar-los per connectar-se. I sobre el temps de connexió, 8 de cada 10 afirmen que és de més de dos hores al dia i un 30,2% d’aquest grup (xifra que suposa un 24% del total, un de cada 4) diu estar connectat permanentment. Pel que fa a les xarxes, gairebé tots, (94,4 per cent) disposen de Facebook, però només el 41,1% tenen compte a Twitter i únicament segueixen les xarxes socials de la Universitat de Lleida un 37,8% dels primers i el 5,9% dels segons. Per això, la UdL revisarà la seua estratègia en aquest àmbit.

Internet, visto como vía de control y manipulación Un altre aspecte que crida l’atenció del resultat d’aquesta enquesta és que gairebé tots els estudiants (96,9%) veuen internet com una eina de comunicació i recerca d’informació i també d’aprenentatge (en aquest cas són el 95 per cent), però, en canvi, un 87,7% d’ells també considera que la xarxa és una eina de control i manipulació.