Els Mossos ratifiquen que l'apunyalador neonazi va actuar mogut per la xenofòbia

L’Audiència Provincial jutja des d’ahir Alejandro Ruiz Vidal, exestudiant de Medicina de la UdL d’ideologia neonazi que el setembre del 2014 va apunyalar cinc persones a Lleida ciutat. Ruiz es va negar a declarar, mentre que agents dels Mossos van assegurar que els atacs van ser racistes i xenòfobs. Avui declaren les víctimes.

“M’acolliré al dret a no declarar. No respondré cap pregunta, ni les del meu advocat, ni les de cap altre.” Aquestes són les úniques paraules que ahir va pronunciar davant de l’Audiència Provincial de Lleida Alejandro Ruiz Vidal, l’autor confés dels cinc apunyalaments que van tenir lloc en ple carrer el 22 de setembre del 2014 i pels quals s’enfronta a una condemna de fins a 86 anys de presó. El jove riojà i exestudiant de Medicina de la Universitat de Lleida ho va dir a l’inici del judici. Posteriorment, es va limitar a escoltar amb summa atenció les declaracions de mossos, urbans i bombers, davant les quals es va mostrar inexpressiu i tranquil.

El cap de la investigació dels Mossos d’Esquadra va explicar que “van ser uns fets greus i excepcionals. Des del primer moment, vam intuir que eren obra de la mateixa persona. Ho vam corroborar amb les gravacions de les càmeres de seguretat de fins a sis llocs amb el recorregut que va fer”. Preguntat sobre si Ruiz Vidal havia seleccionat els atacs, va afirmar que “quatre de les cinc víctimes eren d’origen estranger i durant els apunyalaments es va creuar amb altres persones a les quals no va fer res, per la qual cosa creiem que sí”. Posteriorment, “vam corroborar la seua ideologia feixista, neonazi i d’ultradreta quan vam ser amb ell en l’escorcoll del seu pis”, un petit apartament situat a l’avinguda Rovira Roure i al qual va calar foc abans d’iniciar els atacs. Hi havia dibuixos a la paret com ara esvàstiques, una caricatura de Hitler i números com el 14 (conegut com les catorze paraules pronunciades per David Lane, líder supremacista blanc, que signifiquen: “Hem d’assegurar l’existència del nostre poble i un futur per als nens blancs”) i el 88 (que significa “Heil Hitler” i que procedeix de la posició de la lletra H a l’alfabet). També van trobar-hi cinc llibres amb els dogmes nazis. L’agent de la Urbana que el va detenir a prop del seu habitatge va explicar que “vaig veure un jove que em va fer senyals. Només arribar, em va dir que ell era l’autor dels apunyalaments, d’incendiar el seu pis i que volia explicar-ho tot”. Un dels mossos que li van prendre declaració va dir que “ens va confessar que volia causar el mal més gran possible, amb un relat coherent i plenament conscient.” Avui declararan les víctimes.

Les acusacions veuen el silenci una “mera estratègia” La negativa a declarar d’Alejandro Ruiz va tenir lectures diametralment oposades per part de l’advocat de la defensa, Jon Zabala, i dos dels lletrats de les acusacions, Enric Rubio i Xavier Prats. Aquests últims van assegurar que el silenci del jove només responia a una “mera estratègia judicial”. Per al seu lletrat, “ha declinat declarar perquè no estava tranquil, sinó molt estressat. S’ha de recordar que pateix un trastorn paranoide de la personalitat i feia molt de temps que no sortia al carrer”. En canvi, Enric Rubio va considerar que “estem davant d’un jove que cursava estudis universitaris de Medicina”. Sobre el seu estat mental, va recordar que “el mateix matí dels fets va sortir a comprar gasolina per calar foc al seu habitatge i pegament per al matxet, com ell mateix va confessar”. Al seu torn, Xavier Prats va reiterar que “ha fet una ficció, un teatre per demostrar que està alienat mentalment”.