Les víctimes de l'apunyalador neonazi diuen que encara tenen por quan surten al carrer

Por, angoixa, incertesa i inseguretat van ser algunes de les paraules que van utilitzar ahir les cinc víctimes de l’apunyalador neonazi per descriure davant de l’Audiència Provincial de Lleida les seqüeles psicològiques que els han deixat els atacs, tots de manera sorprenent i sense badar boca. Alejandro Ruiz, autor confés, s’enfronta a una petició de fins a 86 anys de presó.

Les víctimes van ser les protagonistes de la segona sessió del judici, van declarar protegides per una mampara i creuen que van ser elles (tret de l’home d’origen espanyol) i no altres persones les ferides per ser d’origen immigrant. “No puc sortir al carrer si no estic acompanyada per una altra persona”, va assegurar Fatiha, la dona d’origen algerià que va ser atacada al passeig de Ronda quan anava amb el seu fill i es disposava a entrar a casa. La van atendre en una farmàcia que hi ha a escassos metres.

Allà també es va refugiar Héctor Navarro, la primera de les víctimes cronològicament. El jove, d’origen peruà, va explicar que “vaig sentir dos fortes punxades a l’esquena. Ens vam creuar les mirades i segons després atacava la dona”. Una veïna des d’un balcó va veure aquest segon atac i va trucar al 112. Uns minuts després, al carrer Ramon Llull, es va creuar amb José Gómez, espanyol, i li va assestar una punyalada a l’abdomen. “Anava amb dos bosses perquè feia mudança. No em va dir res. Vaig sentir molt dolor.”

La tercera víctima va ser Zekuai Hang, d’origen xinès. Caminava per Príncep de Viana quan Ruiz va passar pel seu costat, va apartar una dona i el va apunyalar just sota el cor. Va tenir la sort que portava un paraigua i va poder protegir-se per evitar que el ganivet anés directe a l’òrgan. “Es va girar i va somriure”, va assegurar ahir al tribunal.

Una veïna va relatar que “vam entrar amb el cotxe al pàrquing. Ens va passar per davant i el meu marit va veure que portava un ganivet, va tocar el clàxon per advertir la gent però tot seguit va agredir l’home”. L’agressor de Logronyo, que feia quart de Medicina a la UdL, va arribar al parc de les Vies.

Va clavar el ganivet a l’esquena a Auran Zeb, d’origen pakistanès, que estava assegut en un banc amb un amic. “Va intentar treure-se’l però no va poder. Se’n va anar corrents.” La propietària del bar de Balaguer des d’on l’endemà l’agressor va demanar el taxi per tornar a Lleida va explicar que “semblava tranquil”. El taxista, que va ser un altre dels 17 testimonis que van declarar, va assegurar que “hi vaig fer broma i li vaig dir que hi havia un apunyalador lliure a Lleida però ell, com que estava fort, no tindria problemes”. Després de deixar-lo, es va entregar.

El seu pare diu que desconeixia que era racista El pare de l’acusat va ser l’últim a declarar ahir. Va assegurar que no s’explica el que va fer el seu fill. “Era responsable i estudiós però quan el vam veure ja a la presó era com si no fos el meu fill. Estava en un estat salvatge.” El progenitor va assegurar que desconeixia que el seu fill hagués protagonitzat una agressió racista a Logronyo el 2012 (ja ha estat condemnat) i que fos un dels fundadors de l’associació d’ultradreta Nueva Época.