Els forenses diuen que l'apunyalador neonazi sap el que es fa i rebutgen que patís un deliri

L’Audiència de Lleida va acollir ahir la tercera jornada del judici contra el jove neonazi que va sembrar el pànic als carrers de Lleida el setembre del 2014 quan va apunyalar cinc persones. La sessió va estar marcada pels informes dels forenses que el van atendre després del seu arrest, que descarten que l’acusat, Alejandro Ruiz, pateixi cap tipus de trastorn delirant o psicòtic.

En la seua declaració, dos pèrits forenses van rebutjar qualsevol símptoma de trastorn delirant o brot psicòtic en el moment dels fets ja que l’acusat, en el moment del seu arrest, no presentava cap símptoma de persecució o alteració del llenguatge. A més, van afirmar que el jove explicava amb detall el que havia fet i que un brot psicòtic no desapareix en 24 hores. Així mateix, van dir que el tractament a què està sotmès en l’actualitat l’ajuda a reduir l’agressivitat després de les baralles que ha protagonitzat a la presó i que només tres mesos després dels apunyalaments l’acusat ja havia readaptat la seua vida, a l’assumir que no podria acabar Medicina (cursava el quart curs) i que tenia pensat iniciar la carrera de Dret a distància.

Els forenses atribueixen a Alejandro Ruiz, que s’enfronta a una petició de fins a 86 anys de presó, un trastorn de la personalitat, cosa que van qualificar com una manera de ser i no com una malaltia mental. “Ell sabia el que es feia”, van assenyalar. Una afirmació que van basar en el fet que va fugir perquè sabia que el que havia fet tindria conseqüències. Els forenses només van poder visitar l’apunyalador una vegada, ja que quan van acudir per a una segona entrevista el jove es va negar a col·laborar.

Forenses i psicòlegs diuen que l’apunyalador havia readaptat la seua vida 3 mesos després dels fets

En aquest sentit, van assenyalar que l’acusat va mantenir una actitud arrogant, de superioritat i de fredor afectiva. En la mateixa línia, els dos psicòlegs de l’Equip d’Assesorament Tècnic i Atenció a la Víctima, del departament de Justícia, també van descartar que l’acusat tingués un brot psicòtic i van explicar que recordava els apunyalaments amb “plaer”, i els psiquiatres del Santa Maria van assenyalar que van veure “alguna cosa estranya” en ell, per la qual cosa van recomanar una exploració més profunda.

Per la seua part, els psiquiatres aportats per la defensa van assenyalar que l’acusat no era conscient dels seus actes. Segons aquests pèrits, Ruiz va apunyalar les cinc víctimes en un deliri persecutori, ja que creia que li volien fer mal, i no perquè fossin immigrants.

Pintades i llibres a casa seua a favor de la supremacia blanca i Hitler “Els atacs van tenir una motivació racista i xenòfoba.” Així de contundent es va mostrar ahir durant el judici l’expert dels Mossos d’Esquadra encarregat d’analitzar la ideologia de l’acusat. La conclusió es basa que Alejandro Ruiz havia sigut membre actiu de l’organització neonazi Nueva Época de Logronyo i per les pintades i el material trobat al seu pis després dels atacs de Lleida. Es van trobar tres llibres d’extrema dreta, com un discurs del ministre nazi Joseph Göbbels. En les pintades, hi havia multitud de símbols que exaltaven Hitler i el Ku Klux Klan. Una xenofòbia que, segons l’expert, també es demostra en el fet que el 80% de les víctimes eren estrangeres. Per la seua part, els forenses van assenyalar que en dos de les cinc víctimes hi va haver risc vital després de ser apunyalades i una d’elles, el ciutadà d’origen pakistanès, necessitarà assistència per a tota la vida. Avui les parts presentaran les seues conclusions.