BECARIS PREDOCTORALS
“Has de tenir vocació per fer moltes hores”
El planter de la ciència busca obrir-se camí malgrat la precarietat
Els becaris predoctorals són el futur de la ciència, però també una baula feble que pateix a les seues carns la precarietat per l’escàs finançament de la investigació. Falta d’estabilitat en beques i contractes, llargues jornades, baix sou i la pràctica obligatorietat de sortir a l’estranger per obrir-se camí són alguns dels inconvenients, que afronten amb il·lusió i sense queixar-se gaire, ja que és una professió molt vocacional. “Si tinguéssim estabilitat seria fantàstic, és un sentiment que tenim tots. Sobretot si et compares amb altres companys del sector professional, no només és el poder adquisitiu, que sol ser més gran que el teu, sinó que tenen molta més estabilitat, mentre que a mi se m’acaba el contracte en sis mesos i si vull seguir he d’anar-me’n a un altre país. No vull estar fins als 45 anys fent voltes i demanant beques”, explica Ángel Maresma, investigador a Agrònoms que a final de mes es trasllada a la Universitat de Cornell (EUA) per seguir-hi la seua formació postdoctoral.
“A Lleida, hi he estat molt bé, però és veritat que fem moltes hores i que has de tenir vocació per fer-les i no sentir-te malament”, explica, i reclama més recursos per a la investigació.
“Depenem molt de convocatòries de beques i resolucions que tarden a arribar. Quan tens la beca de tres anys, saps que tens aquell temps cobert, però després hauràs de buscar un altre projecte. I som mileuristes que no hi posem vuit hores, sinó deu o més. El millor és que tinguis amics que també estiguin fent una tesi per compartir les teues vivències, perquè els altres no et comprenen”, assenyala Joana Díaz, una altra investigadora a ETSEA.
Però, malgrat la precarietat, compensa. “És brutal, la tesi ara és tota la meua vida, abans feia coses amb amics com anar a escalar i ara res. Però gaudeixo estant al laboratori, aprens una cosa diferent cada dia”, assenyala Sarah Lade, una nord-americana que fa 8 anys que és a Lleida.
“El treball que fem és molt bo i m’agrada”, corrobora la Priya, una jove índia que va arribar al novembre amb beca de doctorat.