Investigadors de Lleida capten gairebé dotze milions i impulsen cent projectes

Els investigadors de la Universitat de Lleida capten en un any recursos per a investigació per un import d’11,7 milions i actualment impulsen 113 projectes, dels quals 20 són internacionals. El sector resisteix l’envit de la crisi, però els científics de diferents àmbits reclamen més finançament per seguir amb la seua tasca amb garanties.

La investigació a Lleida ha anat resistint l’envit de la crisi dels últims anys, que ha provocat retallades en el seu finançament, com en molts altres àmbits. Així, malgrat el panorama general, la Universitat de Lleida, principal centre investigador amb els seus diferents instituts (IRBLleida, Agrotecnio, Inspires i Indest), el 2015 va captar 11,7 milions en recursos per a investigació i actualment desenvolupa 113 projectes, 20 d’àmbit internacional. Ocupa posicions destacades en diversos rànquings, sobretot en l’àmbit agroalimentari. Així, és la quarta universitat espanyola en agricultura i ciències agràries i la primera de l’Estat en excel·lència i lideratge en aquesta especialitat. És líder també en tecnologia dels aliments. Existeixen altres centres investigadors com el Fruitcentre, pioner a concentrar projectes sobre tota la cadena de la fruita, i el Centre d’Investigació Experimental Biomèdica Aplicada (Creba), creat per ser el referent en investigacions amb porcs, a banda d’empreses centrades en la investigació establertes al parc científic de Gardeny.

Dels 11,7 milions, 8,3 són recursos de R+D competitius, la qual cosa representa que els investigadors es presenten amb els seus projectes a convocatòries nacionals o internacionals. La resta són fruit de convenis, acords i encàrrecs d’organismes o empreses. La xifra global és menor que els 12,8 milions de l’any anterior, encara que els recursos competitius han augmentat en dos milions. El vicerector d’Investigació, Jaume Puy, assegura que per poder fer una comparativa en condicions és necessari sumar els recursos aconseguits en tres anys i comparar-los amb els tres anteriors. “Ens mantenim, encara que hem baixat una mica. Però encara no és una bona època per a la investigació”, va indicar, i va apuntar que les principals vies per buscar recursos són Europa, “que és on n’hi ha més, encara que també on és més complicat aconseguir-los”, i l’Estat. I és que, dels 8,3 milions aconseguits en recursos competitius, la majoria procedeixen de l’administració de l’Estat, concretament 3,6, uns altres 2,6 provenen d’Europa i dos de la Generalitat (però només 179.525 euros per a projectes). El 2016, el Pla Nacional de l’Estat va concedir 23 projectes, dels 43 sol·licitats, amb un import total de 2,08 milions, i el 2016, 19 de 40 amb 1,9 milions. L’administració europea en va concedir 1,9. Puy veu necessari que la Generalitat es replantegi el seu model de finançament de la investigació, que se centra només en els centres CERCA i va reclamar específicament recursos per a Agrotecnio. Per la seua part, la directora de l’IRBLleida, Elvira Fernández, constata que hi ha poques aportacions privades a la investigació. “Hi ha iniciatives d’algun familiar d’algun pacient que ajuda, però necessitem aportacions més importants. Lleida ha de sentir-se orgullosa de tenir instituts d’investigació capdavanters, però per mantenir-los es necessiten recursos i hi ha empreses grans que podrien apostar per això”, va explicar.

Així mateix, el futur de la investigació va lligat a tenir bon planter, però els becaris tenen sous precaris i la seua preparació fins a arribar a ser investigadors principals és llarga. La UdL té 51 investigadors predoctorals i 14 de postdoctorals, i el 2016 es van llegir 93 tesis. Quant a la paritat, a nivell general menys del 40% dels científics són dones i escassegen en càrrecs directius, encara que a Lleida, dels quatre instituts, dos estan dirigits per dones: Elvira Fernández i Luisa F. Cabeza (Inspires).

L’Institut Politècnic d’Innovació i Investigació en Sostenibilitat (Inspires) és un centre d’investigació de la UdL que va nàixer de la unió d’uns altres dos antics centres i que dirigeix Luisa F. Cabeza. Es va crear l’any 2013 amb l’objectiu d’agrupar tota la investigació en sostenibilitat i tecnolo­gia de la UdL i donar-li una major cohesió i visibilitat.

Suposa una unió d’esforços dels diferents centres d’investigació que de manera separada tractaven diferents línies i àrees.

Científics plantegen la necessitat d’implicar més el teixit empresarial en la investigació

Els investigadors de l’institut, ubicat al campus de Cappont, conformen vuit grups multidisciplinaris, amb projectes d’àmbits tan diferents com la gestió energètica, la computació d’altes prestacions, la robòtica, la intel·ligència artificial, la criptografia i l’energia solar.

Els nexes comuns serien la sostenibilitat i la tecnologia. Les àrees en les quals aprofundeix són AgroSmart (aplicar els principis de les ciutat intel·ligents al sector agrícola), SmartCities, energia eficien­t i sostenibilitat (millorar els sistemes actuals de generació i gestió d’energia per a la millora de la nostra societat) i entorns saludables, e-health i bioinformàtica (millorar l’accessibilitat, ergonomia i la salubritat d’entorns de treball, industrial, edificis i espais públics).

Així mateix, Inspires és molt actiu en projectes europeus.