Un centre agroalimentari d’excel·lència però que la Generalitat no finança

El centre Agrotecnio d’investigació en agricultura i agroalimentació és la institució número u de Catalunya i segona d’Espanya (després del CSIC) quant a publicacions en el camp de la ciència agrícola. Però, malgrat la seua rellevància, els problemes en el seu impuls com a centre d’investigació amb entitat pròpia han sigut constants, va explicar un dels seus directors, Ramon Albajes. Encara que l’IRTA forma part del seu patronat, ha sigut “impossible” que col·laborés amb Agrotecnio formant grups mixtos d’investigació.

A més, la seua avaluació com a centre de la xarxa d’excel·lència CERCA –dependent de la conselleria d’Empresa– es va retardar un any i, una vegada completada, la Generalitat s’ha negat a atorgar-li finançament com a la resta dels centres. “La nostra avaluació ens va situar per sobre de la mitjana, però la Generalitat ens va dir que no tenia diners i que no els trauria d’altres grups per finançar-nos a nosaltres. Ens tocarien almenys uns dos milions d’euros. Només demanem el mateix tracte que la resta”, va explicar Albajes. Després de la mediació política de diputats de Lleida, es va aprovar al Parlament una esmena als pressupostos del 2017 per augmentar la partida destinada als centres CERCA amb aquesta finalitat, però encara està per concretar.

Tant Agricultura com la mateixa UdL no recolzen com caldria el centre, afirmen els responsables

Tampoc Agricultura, que prioritza l’IRTA, no ha aportat fons ni a la xarxa CERCA (com fan altres conselleries) ni a Agrotecnio, i les relacions amb la mateixa UdL també són problemàtiques. “Hem tingut el suport del rector, que en els moments crítics ha apostat per Agrotecnio, però des dels vicerectorats d’investigació no es veu bé i se’ns ha posat pals a les rodes”, va assenyalar Albajes.

El motiu principal, afirmen des d’Agrotecnio, és que al constituir-se com a centre independent la universitat perd una part dels diners associats als projectes d’investigació per a finançament de l’estructura. “L’estratègia científica actual és potenciar els centres d’excel·lència i que les universitats perdin poder. Si volem tenir el centre potent d’investigació agrària que Lleida necessita hauríem de donar suport a Agrotecnio a mort”, va declarar el seu director.

Mentrestant, el finançament d’Agrotecnio –més de 4 milions– surt dels projectes dels mateixos grups, però el centre necessita més diners per afrontar algunes de les seues carències, com l’escassetat de becaris postdoctorals. Ara agrupa els 13 grups d’investigació consolidats de l’escola d’Agrònoms i compta amb 82 investigadors a temps complet (dos amb la distinció ICREA), 69 becaris predoctorals i 11 de postdoctorals, i publica una mitjana de 140 articles científics a l’any de gran impacte científic en àrees com la Biotecnologia, Agronomia, Protecció Vegetal, Fisiologia de Cultius, Boví, Porcí, Tecnologia dels Aliments, Seguretat Alimentària, Química Ambiental, Postcollita i Agricultura de Precisió.