4.400 lleidatans han pagat plusvàlua de més i poden demanar anul·lar-la

Un estudi de la taxadora Tinsa xifra en 4.400 els contribuents de la província de Lleida que podrien reclamar l’impost de la plusvàlua que van pagar de més. Són els que van vendre el seu pis després del 2013 per un import menor al que el van comprar. En aquests casos, la Justícia estima que no és procedent cobrar la taxa, ja que no hi ha augment de valor.

Un total de 4.400 immobles de les comarques de Lleida han pagat de més en l’impost municipal de la plusvàlua, que el Tribunal Constitucional ha posat en dubte en una sentència judicial recent, i podrien reclamar-ne la devolució. Així ho estima un estudi de la taxadora Tinsa, basat en dades sobre preus de pisos de la mateixa empresa, Foment i del Col·legi de Registradors, així com en el període mitjà de tinença dels immobles transmesos des del 2013 (el termini de prescripció per reclamar és de quatre anys). Estima que n’hi ha 550.000 a tot Espanya que compleixen aquest criteri i que no van generar guanys patrimonials als propietaris, sinó pèrdues, ja que el preu d’adquisició va ser menor al de transmissió.

Aquesta situació, insòlita fins ara, s’ha produït a causa de la davallada dels preus immobiliaris arran de la crisi iniciada fa gairebé una dècada. Així doncs, un habitatge comprat a Lleida el 2006 i venut o heretat el 2015 és molt probable que generés pèrdues considerables i, per tant, no hauria de pagar plusvàlua. No obstant, la normativa de l’impost, que és de regulació estatal, pressuposa que sempre hi ha increment de valor i obliga a girar igualment el rebut.

El Constitucional veu il·legal que es cobri quan no hi ha hagut un increment de valor de l’immoble

També la Federació de Municipis ha reclamat aclarir la situació d’aquest impost

Diversos jutjats de primera instància ja han declarat nul·les algunes d’aquestes liquidacions i el Constitucional va establir jurisprudència a l’anul·lar la regulació de la plusvàlua a Guipúscoa –idèntica a la vigent a la resta de l’Estat–.

Tanmateix, coincideixen especialistes consultats, cal tenir en compte que l’anul·lació no és ni de bon tros automàtica, sinó que és necessari provar que realment hi va haver una pèrdua de valor. Per fer-ho és necessari aportar proves, com la taxació de la hipoteca o una valoració pericial. La mateixa Tinsa adverteix que no n’hi ha prou amb les escriptures i estadístiques mitjanes de variació dels preus de la zona, sinó que és necessari un informe tècnic acreditatiu.

La majoria de les plusvàlues afectades corresponen a la ciutat de Lleida i la resta de capitals de comarca. Més d’un terç dels municipis de la província (la majoria petits) no cobren plusvàlua, ja que l’impost no és obligatori.

En la gran majoria de casos, es tracta de compravendes, ja que en les herències s’acostumen a transmetre immobles comprats molts anys abans i és molt probable que en aquests casos sí que es produís un increment de valor que justifiqui el pagament de l’impost. També paguen plusvàlua les permutes i donacions.

“Cal liquidar l’impost pel que toqui i si algú creu que li ha passat això, que reclami”, va dir Mínguez, encara que va recordar que tampoc és

senzill

acreditar que realment s’ha patit una minusvàlua. És per aquest motiu que la Paeria també ha guanyat alguns dels judicis plantejats per afectats. En qualsevol cas, l’ajuntament no té dades fiables de quantes persones poden haver resultat afectades.

La Paeria veu inseguretat jurídica i insta a canviar la lleiLa tinent d’alcalde d’Economia de la Paeria, Montse Mínguez, va recordar que el Constitucional no ha anul·lat ara per ara la regulació de la plusvàlua, de manera que Lleida, com la resta d’ajuntaments, continua cobrant-la, encara que sota una situació d’“inseguretat jurídica”, va admetre. “No podem fer res més, perquè no tenim potestat per modificar la llei, només podem canviar el tipus impositiu”, va afirmar l’edil. Per això, va recordar, la Paeria ja ha sol·licitat al ministeri d’Hisenda mitjançant una moció aprovada en el ple que canviï la regulació de l’impost, incorporant el concepte de minusvàlua.