Més de mil firmes per retirar carrers 'franquistes' i hi haurà manifestació

El manifest Lleida lliure de franquisme ja ha recollit més d’un miler d’adhesions, entre les quals d’una cinquantena d’entitats i partits a banda de nombrosos particulars, que reclamen la retirada de vuit noms de carrers dedicats a persones que consideren vinculades amb la dictadura franquista. Aquest col·lectiu ha convocat una manifestació per al proper dia 18 als jardins Ernest Lluch, vora el carrer Alcalde Areny, que és el nom més qüestionat.

La protesta, que les entitats presentaran en roda de premsa aquest divendres, comptarà amb un simbòlic judici popular a Ramon Areny, que va ser alcalde entre els anys 1939 i 1941, just després de la Guerra Civil i al qual culpen de participar activament en la repressió. Els altres carrers controvertits són els dedicats als exalcaldes Recasens, Sangenís i Montaña i a Lluís Besa, Casimiro Sangenís Bertran, els Germans Recasens i Carmelo Fenech. Demanen que es retirin en compliment de la llei de Memòria Històrica. L’alcalde, Àngel Ros, es nega a retirar aquests noms i remarca que Lleida ja va treure mig centenar de carrers clarament vinculats al franquisme a començaments dels vuitanta.

Àngel Ros va descartar aquest dilluns iniciar un pla amb fons municipals per retirar les gairebé 300 plaques amb el jou i les fletxes falangistes que persisteixen en antics habitatges socials de Lleida i va instar els veïns a treure-les ells mateixos si volen “agafant un tornavís i una escala”. Els regidors de la Crida Pau Juvillà i Francesc Gabarell li van prendre la paraula i ahir van fer la retirada simbòlica d’una d’aquestes plaques. Per la seua banda, Arran va denunciar el “cinisme” de Ros, ja que hi ha tres joves de Lleida a l’espera de judici per haver retirat plaques de carrers.