Detectats casos d'okupació mafiosa d'habitatges per fer negoci a Lleida

L’okupació mafiosa de pisos per ‘revendre’ls’ o ‘rellogar-los’ a persones amb pocs recursos també ha arribat a Lleida, després que aquesta pràctica fos detectada ja fa temps a Barcelona i la seua àrea metropolitana. La Paeria i els veïns tenen constància de diversos casos a Lleida ciutat i també n’hi ha alguns a Mollerussa.

L’okupació mafiosa de pisos per a la seua revenda o relloguer a persones sense habitatge detectada a Barcelona i altres municipis de la seua àrea metropolitana també ha arribat a Lleida, i hi ha constància de casos almenys a la capital i a Mollerussa. Es tracta de persones organitzades que irrompen en immobles buits, generalment propietat d’entitats bancàries, per vendre o llogar després les claus (previ canvi del pany) a famílies sense recursos per un mòdic preu. La Paeria ha tingut coneixement de persones que han convertit l’okupació il·legal de pisos en el seu modus vivendi, ja que accedeixen a cases buides per després revendre o llogar-ne l’accés a persones desemparades. “Ens han arribat comentaris de gent que diu que els cobren 50 euros per viure d’okupes, però la veritat és que ningú presenta denúncies. Corrobora el que va dir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en relació amb l’existència de màfies. El que passa a Lleida no és ni de bon tros semblant, però és una situació que pot donar-se”, va afirmar el tinent d’alcalde de Serveis Personals, Xavier Rodamilans.

Paco Salazar, president de l’associació gitana Futur, també va dir que tenia constància d’aquesta pràctica, encara que va precisar que desconeix qui en són els autors. Altres veïns van corroborar ahir a aquest diari que tenien constància d’aquest negoci il·legal amb habitatges, alguns als blocs del Grup Mariola (Ramiro Ledesma) o als antics blocs Ruiz de Alda, al costat de la plaça dels Pagesos.

El fet que ningú denunciï aquests casos dificulta poder saber quants pisos estan afectats

“És un tema molt sensible, perquè hi ha necessitats reals d’habitatge i alguns han vist en aquestes la manera per lucrar-se. No és la solució per aconseguir un lloguer assequible. Han d’anar als serveis socials”, va dir un veí. Rodamilans també va dir que qualsevol persona que temi perdre el seu pis ha d’anar als serveis socials, “perquè al carrer no es quedarà”, va assegurar. El bloc d’habitatges del Trenquet de Mollerussa, amb catorze pisos okupats, és un altre exemple d’aquest negoci il·legal. Alguns propietaris expliquen que diverses famílies han accedit a pisos després que algú els oferís les claus per uns 200 euros. “S’han apropiat zones comunes, rebem amenaces i dilluns un veí va denunciar als Mossos una agressió”, van explicar, i esperen que l’empresa titular de l’immoble prengui mesures per tal de solucionar el problema.

Fer fora els okupes, un viacrucis que pot durar anys Recuperar la possessió d’un pis que ha estat okupat il·legalment és una autèntica odissea que pot durar diversos anys. El propietari legal de l’habitatge té poc marge de maniobra si els okupes han canviat el pany, ja que haurà d’iniciar un procediment judicial per un delicte d’usurpació i no pot sol·licitar el desallotjament fins que se celebri el judici. En funció dels danys a l’habitatge, el termini de resolució varia. Si aquests superen els 400 euros, la resolució podria arribar a tardar fins a tres anys, ja que és necessària una fase de diligències prèvies. Precisament, el Congrés va donar dimarts llum verda a la tramitació d’una proposició de llei del PDeCAT amb els vots a favor de PP i C’s i PNB per agilitzar els desnonaments d’okupes de pisos de particulars, administracions públiques i ONG. Aquesta mesura va ser molt criticada per col·lectius com la PAH.