El Govern podria convocar a Lleida unes 1.600 places ara d'interins

L’acord firmat entre el Govern central i els sindicats, que preveu reduir al 8% el nombre d’interins a l’administració pública en un termini de tres anys, podria suposar la convocatòria del voltant d’unes 1.600 places de funcionari de la Generalitat a la demarcació de Lleida per complir aquest barem. Un portaveu de la conselleria de Governació va explicar ahir que el departament ha estimat inicialment en aproximadament 30.000 les places que podrien entrar en aquest procés a nivell de Catalunya, però va insistir que es tracta d’un càlcul totalment provisional i efectuat com una primera aproximació, i va assenyalar que l’acord estableix una sèrie de condicions perquè les places siguin convocades, entre les quals que els interins que les ocupen faci almenys tres anys que estan en aquesta situació.

També va precisar que es tracta d’un acord estatal i que “la Generalitat farà el seu propi pla de reducció del nombre d’interins donant prioritat als llocs d’atenció a les persones i de l’àmbit social”, i va recordar que el pressupost d’aquest any ja preveu la convocatòria de 7.000 places. A Lleida, a començaments d’any, hi havia 2.343 interins, i en el conjunt de Catalunya, 42.416. Però també s’ha de tenir en compte que només a Lleida hi ha gairebé 600 empleats laborals eventuals, a més d’uns 400 de fixos.

Alerten que els metges joves treballen en precari i els grans assumeixen massa càrrega

Per la seua banda, representants d’UGT i CCOO del sector de l’administració pública a Lleida van valorar molt positivament l’acord estatal, que possibilitarà que al voltant d’uns 300.000 interins podran consolidar la seua plaça en tres anys. Actualment, un 30 per cent dels treballadors de la Generalitat són interins. Al seu torn, els sindicats van apuntar que aquest pacte també s’haurà d’aplicar a l’administració local i van afegir que també amplia la taxa de cobertura de les vacants que es produeixen per jubilació.

Un de cada tres metges té un contracte precari Un de cada tres metges catalans treballa en condicions d’inestabilitat (sense contracte indefinit), que en el cas dels menors de 45 anys és d’un de cada dos, i més del 15% dels facultatius joves té un salari igual o inferior a 1.500 euros mensuals. Així ho va afirmar ahir al Parlament el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, que va alertar del “còctel explosiu” que combina la precarietat laboral dels joves amb el desencant i el desgast dels sèniors per la càrrega assistencial més gran derivada de la crisi. Aquestes conclusions es basen en un informe del COMB sobre proveïdors públics, concertats i privats. Padrós també va censurar els contractes per dies amb altes i baixes a la sanitat pública, l’existència de falsos autònoms i les guàrdies, que es contracten sense planificació, que ha batejat, com a metges fast-food. Va afegir que en els propers deu anys es jubilarà el 30% dels metges.