Okupacions a l’alça

L’okupació d’habitatges ja no és només una acció reivindicativa d’un col·lectiu polític, sinó un fenomen social que s’està generalitzant a Lleida, amb desenes de casos. Les dificultats d’accés a la vivenda després de la crisi han desbordat els serveis socials i han portat famílies a l’okupació, però també hi ha qui en fa un negoci.

L’ocupació il·legal d’habitatges ja no és un fenomen aïllat de reivindicació política vinculada a col·lectius de tall anarquista, sinó que, amb la crisi, cada vegada és més freqüent com una sortida d’últim recurs per tenir un sostre després d’un desnonament. L’okupació té avui dia múltiples cares i s’ha convertit en un problema social greu. Hi ha desenes d’habitatges amb inquilins il·legals sols a Lleida ciutat, per no dir alguns centenars, amb les dificultats de convivència i perjudicis als propietaris que això ocasiona. La puntada de peu a la porta és la solució a què han recorregut moltes famílies que es veien al carrer, ja que, a pesar dels esforços de l’administració, la disponibilitat de pisos socials és insuficient i els tràmits poden ser lents.

Majoritàriament són pisos propietat d’entitats financeres que van quedar buits després d’un desnonament. Però també hi ha molts casos, assenyalen des de la Cambra de la Propietat Urbana, de propietaris particulars que lloguen la seua casa a una persona i al cap de poc temps es troben que els inquilins són uns altres a qui no coneixen i, òbviament, ningú no paga el rebut. Només la Generalitat té 322 dels seus pisos socials okupats a Catalunya, xifra que dóna una idea de la magnitud del problema.

A Lleida, és generalitzat, per exemple, als blocs del Grup Mariola, però succeeix a gairebé tots els barris, inclosa la Zona Alta, on un bloc d’apartaments a Ronda té majoria d’inquilins il·legals. Veïns del Clot de les Granotes denuncien que hi ha propietaris amb por de penjar cartells de venda o lloguer del seu pis perquè no serveixin com a reclam per a okupes, ja que el problema també va a més en aquest barri. També abunden els pisos tapiats o amb portes de seguretat.

L’okupació està clarament a l’alça i no falta qui se n’aprofita simplement per estalviar-se un lloguer i, fins i tot, qui en fa negoci. A Lleida, s’han detectat casos d’okupacions mafioses: persones que entren per la força en pisos que després relloguen a tercers facilitant-los les claus a canvi d’un pagament en metàl·lic. Per exemple, a Mollerussa, els veïns denuncien que hi ha okupes que han pagat 200 euros per accedir a un pis.

Des de la Paeria, el tinent d’alcalde de Serveis Personals, Xavier Rodamilans, va afirmar que estudien les okupacions “cas per cas” per intentar negociar un lloguer social amb les entitats bancàries propietàries dels habitatges.

D’altra banda, el regidor va afegir que també efectuen una “tasca preventiva” atorgant ajuts per pagar el lloguer o la hipoteca a persones amb problemes econòmics, i va assegurar que hi ha un “conveni oral amb els bancs perquè no desnonin sense parlar abans amb els serveis socials” sobre la situació dels residents. A pesar de tot, la Paeria, malgrat que coneix múltiples casos a través dels serveis socials o d’inspeccions, no disposa de cap cens de pisos okupats.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) no parla d’okupació sinó de recuperació de pisos provinents de desnonaments que veuen injustos, perquè les hipoteques tenien clàusules abusives. Ho consideren un últim recurs i s’asseguren de no perjudicar propietaris particulars, va explicar Henry Mora, portaveu de la PAH. Quan succeeix, “exigim sempre al banc un lloguer social assequible o pressionem l’administració perquè reallotgi la família”, va afirmar.

Denuncien que la Taula d’Emergències conjunta de Paeria i Generalitat exclou de la concessió de pisos socials els okupes, cosa que veuen injusta. Reclamen, al seu torn, un parc d’habitatge social molt més gran i no posar al mateix sac les màfies i les famílies que okupen per necessitat en futurs canvis legislatius per agilitzar els desnonaments.

Per a la resta dels veïns d’un bloc okupat, la convivència pot ser complicada. És el cas del grup El Trenquet de Mollerussa, on fa cinc anys que viuen amb okupes que punxen de la comunitat serveis com la llum i el gas, la qual cosa va disparar alguna factura fins als 1.500 euros. També han monopolitzat la piscina i la situació ha provocat enfrontaments i denúncies per agressions.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha tingut reunions amb l’amo del bloc –la firma Building Center– i amb els veïns afectats per buscar una solució. Solsona va remarcar que “l’ocupació no és un pas previ a obtenir un habitatge”, informa Joan Gómez.