Ja hi ha 20 afectats que volen frenar la demolició de nínxols del cementiri

“Hi tinc enterrats els pares i em sembla una falta de respecte que l’ajuntament ara hagi d’enderrocar-lo per la seua poca voluntat de manteniment durant els últims anys. No és just.” Així ho va explicar ahir la titular d’un nínxol del departament de Santa Cecília, ubicat en una de les quatre parets (A, B, F i G) que la Paeria va declarar en ruïna per “danys estructurals irreparables”. Ja són una vintena els afectats que sol·liciten a l’ajuntament que no procedeixi a la demolició total i que rehabiliti els elements que estiguin més deteriorats, com ara els nínxols abandonats, el terra o l’arrebossat de les parets. “Els pilars i arcs formen part de l’inventari del Patrimoni Cultural Català, tenen un valor històric i sentimental incalculable, hi ha enterrades personalitats com Ricard Viñes”, diu Santiago, un altre afectat.

Per això, es reuniran amb la Paeria la setmana que ve per negociar alguna alternativa que n’eviti la demolició. “No descartem la via judicial, però primer preferim dialogar. Són els nostres drets i volem lluitar, és part de la nostra història”, assenyala una altra afectada, que va lamentar que “em van impedir presentar una al·legació” a l’expedient de ruïna.

Per la seua part, el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans va tornar a insistir ahir que són conscients de la sensibilitat del tema, que l’abordaran “amb la màxima delicadesa i buscarem alternatives individualitzades a cada cas”, intentant que els diners no impedeixin trobar-les. I és que una de les possibilitats que ofereix la Paeria és ubicar les restes temporalment en un nínxol de la cinquena fila i retornar-lo a un de nou de Santa Cecília abonant un 50% del seu valor.

L’ajuntament edita un nou catàleg de tombes i panteons L’ajuntament de Lleida va presentar ahir el tercer catàleg de panteons i tombes del cementiri de Lleida, que ara s’ha centrat en els departaments de Sant Miquel, Santa Maria, Ecumènic i Sant Jordi.  El volum posa en relleu el patrimoni funerari des del punt de vista historicoartístic. S’hi inclouen obres d’arquitectes com ara Salvador Giné, Ferran Florensa i Vicenç Rufach.Ja s’havien publicat catàlegs sobre els departaments més antics, els de Sant Anastasi i Santa Cecília.