L'Estat és propietari de 66 immobles i solars a Lleida

L’administració general de l’Estat és propietària d’un total de 66 béns patrimonials a la província de Lleida, entre immobles, solars i finques, amb un valor comptable de 68,85 milions d’euros. D’aquests, vint-i-nou estan ubicats a la capital, amb la subdelegació del Govern (valorada en 3,7 milions i 3.185 metres de superfície) i l’edifici que allotja l’Administració Tributària, a la plaça Cervantes i valorat en 3,26 milions, com els més valuosos. S’ha de destacar que el valor comptable del bé inclou l’import d’adquisició més les millores i inversions que tinguessin lloc en aquest.

El solar on s’ubica el col·legi Capità Masip, l’edifici del Roser (que ben aviat obrirà com a Parador Nacional), les dependències de la Policia Nacional, la caserna de la Guàrdia Civil o diversos habitatges, són altres dels béns que figuren a l’inventari general de béns i drets de l’Estat (IGBDE), segons detalla el Govern central en una resposta parlamentària a una pregunta del grup socialista.

Per comarques, la Val d’Aran és la que compta amb més immobles, amb onze de distribuïts entre les localitats de Vielha, Naut Aran, Bossòst i Les. El Parador de Vielha (valorat en 4,88 milions d’euros) és, amb diferència, el bé més valuós de l’Estat a Ponent.

Les casernes o antigues de la Guàrdia Civil de Solsona, Rosselló, Ponts, Tremp o Alcarràs també formen part d’aquest inventari. D’altra banda, l’Estat té arrendats set béns a les comarques lleidatanes, com la delegació de la direcció general del Cadastre a Lleida o la comissaria de Policia de la Seu D’Urgell. Sumen un total de 6.000 metres quadrats.

Afirma posseir encara 2,25 ha de Gardeny, fet que nega la Paeria Un dels béns que consten a l’inventari de l’Estat són tres finques del Turó de Gardeny, valorades en 800.000 euros i amb una superfície total de 2,25 hectàrees. Tanmateix, fonts municipals van assenyalar aquest dimarts a aquest diari que la Paeria és titular de la totalitat del turó. Segons les mateixes fonts, aquestes tres finques serien les que van quedar al marge de la compra del gruix dels terrenys materialitzada el 1998, que eren les corresponents al lloc on s’aixecava la residència de suboficials i l’entorn. El 2009, la Paeria en va promoure l’expropiació per construir-hi el Museu de la Ciència, i al no arribar a un acord sobre el preu, hi va haver successius litigis després dels quals el Tribunal Suprem va donar la raó al consistori i va fixar un preu de 293.662 euros, quantitat que la Paeria ja havia consignat el 2010, per la qual cosa és la propietària dels terrenys.