LLEIDA
Pisos de bancs per tot arreu
A Lleida n’hi ha més de 1.700 a la venda, així com centenars de solars, locals, naus i places de garatge
Hotel ■ L'Ilerda, que tenia cent habitacions, va tancar ja fa alguns anys i la façana de l'edifici està visiblement deteriorada. La fitxa de l'oferta no detalla si la venda inclou també la planta baixa de l'immoble, que actualment acull un gran basar xinès.
La banca i la Sareb tenen a la venda més de 1.700 habitatges a la província de Lleida a través d’immobiliàries de les diferents entitats bancàries. De fet, els actius que comercialitzen es compten per diversos milers si se sumen els solars, finques, naus, locals, places de garatge, trasters i edificis en desús o en construcció.
La banca està encara molt lluny de desfer-se del patrimoni immobiliari que ha enrajolat els seus balanços després dels processos d’embargaments i desnonaments d’empreses i particulars insolvents. Les immobiliàries de les diferents entitats bancàries tenen a la venda més de 1.700 habitatges a la província de Lleida, gairebé 300 solars i finques, uns 140 locals comercials i oficines, unes seixanta naus industrials, centenars de places de garatge i trasters i més d’una dotzena d’edificis sencers, que estan en desús o són promocions sense acabar. Cal tenir en compte que part d’aquests actius no són directament dels bancs dels quals depenen aquestes immobiliàries, sinó de la Sareb, el denominat banc dolent, que ha assumit un bon nombre de cases i solars.
I com en un gran centre comercial, hi ha preus per a totes les butxaques. Això sí, tret de casos excepcionals, els més barats poden comportar despeses posteriors de condicionament o altres de sensiblement superiors.
La immobiliària amb més habitatges a la venda, uns 600, és la del BBVA, un fet que s’explica perquè ha absorbit l’antiga Catalunya Caixa. I la més barata, de 55 metres quadrats a la plaça del Dipòsit de Lleida ciutat, pot adquirir-se per 2.865 euros. En les seues condicions destaca que ha baixat un 68% el preu, que té dos habitacions, un lavabo i cuina equipada, però no en precisa l’estat. Els que disposin de molts més diners poden optar per un xalet de 224 metres quadrats al carrer Almatà de Balaguer que costa 404.800 euros.
Alguns pisos antics i en mal estat es venen per menys de 15.000 euros i n’hi ha un que surt per 2.865
La segona immobiliària que ofereix més habitatges, 510, és la de Bankia, amb preus que oscil·len entre els 14.000 € d’un de 54 metres quadrats al carrer Santa Anna de Balaguer i els 408.000, després d’haver aplicat un 40% de descompte, per un xalet de 4 habitacions a Bellver de Cerdanya. Servihabitat, de CaixaBank, n’ofereix més de 400, també amb un ampli ventall de preus.
Només a Lleida ciutat, pot adquirir-se un pis de 46 metres quadrats als antics blocs Ramiro Ledesma per 17.100 euros, o bé una casa de 353 metres quadrats a Fleming per 489.000. Solvia, de Banc Sabadell, en ven més de 100 amb preus que van des dels 9.000 d’una vella casa al carrer Jacint Verdaguer d’Arbeca fins als 485.500 d’una casa unifamiliar adossada al carrer General Moragues de la Seu. L’oferta de pisos la completen les immobiliàries d’Ibercaja i Banc Santander, amb menys d’un centenar entre les dos.
Entre els edificis que es venen sencers, figura el del número 84 d’Alfred Perenya a Lleida, amb planta baixa i dos pisos, comercialitzat per Solvia, que adverteix que és “a reformar” amb un preu de 675.600 euros. La mateixa firma ofereix un edifici de 44 pisos en construcció, les obres del qual estan aturades, al carrer Pompeu Fabra de Mollerussa per 1,32 milions.
N’hi ha gairebé 300 a la venda, amb preus que van des dels 3.000 fins als més de tres milions d’euros
El president del col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Lleida, Josep Maria Esteve, apunta que la banca compta amb més patrimoni immobiliari a part del que té a la venda. “Encara està en fase de depuració d’immobles que encara no pot comercialitzar perquè el procés per assumir la seua titularitat encara no ha acabat”, assenyala, i afegeix que molts dels pisos que ven ara procedeixen d’embargaments executats abans del 2010. Esteve considera que el mercat bancari “distorsiona moltíssim el preu de mercat”. “Al mateix carrer de Lleida potser hi ha un pis de segona mà d’un banc que es ven per 60.000 euros mentre que un de nou en costa 200.000”, posa com a exemple. Així mateix, creu que tots els habitatges de la banca, sigui quin sigui el seu estat, poden tenir sortida sempre que el preu s’ajusti a les seues condicions, la qual cosa en molts casos implica grans rebaixes.
Les dades
- Pisos 2.865 € preu mínim 485.500 € preu màxim. El més barat és un pis de la plaça del Dipòsit de Lleida i el més car, un xalet a la Seu. Hi ha cases encara més cares, però el preu no està detallat.
- Solars i finques 900 € preu mínim 3.339.000 € preu màxim. El mínim correspon a una finca rústica a Térmens la superfície de la qual no es precisa. El màxim, a una parcel·la edificable a Copa d’Or a la capital.
- Locals i oficines 6.500 € preu mínim 848.900 € preu màxim. El primer, un local comercial de només 9 m2 al carrer Beata Jornet de Lleida. El segon, al carrer Carrasco i Formiguera de Tàrrega, té 3.254 m2.
- Naus industrials 14.902 € preu mínim 2.422.498 € preu màxim. El primer és una vella nau de 112 m2 als afores d’Aitona. El segon, una de moderna de més de 7.000 m2 al Camí Vell d’Alpicat.
L’antic Ilerda val 578.000 €, i la vella Joyco, el triple La cartera immobiliària dels bancs a Lleida inclou edificis que en el seu dia van ser rellevants per l’activitat que acollien. Un és el de l’antic Hotel Ilerda, al costat de l’LL-11 a la capital, que el BBVA té a la venda per 578.000 euros. La seua fitxa indica que té 5.759 metres construïts, 100 habitacions i va ser construït el 1960. Un altre és el de l’antiga fàbrica de xiclets Joyco d’Alcarràs, al peu de l’N-II. Està comercialitzat per Bankia i el preu és de 1.851.728 euros. Compta amb 7.667,61 m² i va ser construït el 1977. Aquestes són només dos de les més de seixanta naus i edificis de serveis que ofereixen les immobiliàries de bancs. La de Bankia té a la seua cartera un dels més cars, una nau del polígon Ludic Parc d’Alpicat que havia acollit un concessionari d’automòbils. Té una mica més de 7.000 metres quadrats i costa 2,42 milions. La banca també té una quinzena de naus dels polígons d’Els Frares, El Segre i Les Canals. La relació de locals comercials i oficines també és llarga i la varietat de preus, molt àmplia, depenent de la ubicació, antiguitat i superfície. Un és el dels baixos de l’edifici modernista de la Vinícola, a la cantonada de les avingudes Blondel i Catalunya a Lleida ciutat. La immobiliària que el ven, la del BBVA, no detalla el preu, però a la llista que ofereix ordenada per preus més alts apareix per sobre d’un antic restaurant d’Alpicat que costa 515.083 euros. A banda d’edificis, pisos, locals, naus, garatges i trasters, la banca i la Sareb són propietaris de gairebé 300 solars i finques, amb preus també summament dispars. Així, per exemple, la immobiliària del BBVA ven sengles solars al carrer la Palma de la capital per 3.000 i 5.500 euros. El problema és que la propietat és proindivisa, per la qual cosa és compartida amb altres titulars. Altamira, del Santander, ven parcel·les de 600 metres quadrats a Torre Salses per només 33.200 euros, mentre que per un altre de 9.967 metres a Copa d’Or demana 3,33 milions. Per la seua part, Servihabitat ofereix des d’un solar de 53 m² als Alamús per 5.500 euros, fins a un de 2.280 m² a la Bordeta per 497.400 euros.
Apunts
- La relació de propietats a la venda inclou diversos edificis sencers, ja siguin promocions en construcció que estan aturades o immobles de diverses plantes que estan desocupats.
- Les places de garatge i els trasters es compten per centenars, amb preus que van des de menys de mil euros fins a més de 10.000 en funció de les característiques.
- Els API diuen que la banca té més actius que els que està comercialitzant ara i alerten que d’aquesta manera està “distorsionant” el mercat immobiliari
Fàbrica. Joyco, el nom inicial del qual va ser General de Confiteria, era una de les empreses més emblemàtiques d'Alcarràs i del Segrià, ja que donava ocupació a més de 200 persones. El 2004 va ser venuda a l'empresa nord-americana Wrigley, que la va tancar al cap de poc més d'un any.
