JUSTÍCIA
El 14% dels 630 presos de Ponent tenen condemnes per violència masclista
Són un total de 88 i cada any una vintena participen en un programa de reinserció
La presó de Ponent compta actualment amb uns 630 reclusos. Un 14% d’ells, 88, ha comès algun delicte relacionat amb la violència masclista i en més de la meitat dels casos és aquest el motiu pel qual han ingressat a la presó. Per a ells, el centre compta amb un programa de reinserció al qual acudeixen una vintena de reus a l’any.
Un total de 88 presos que actualment compleixen condemna al centre penitenciari de Ponent han comès algun delicte relacionat amb la violència masclista. La xifra suposa el 14% del total de 630 interns (més d’un de cada deu) amb què compta a dia d’avui la presó lleidatana. Més de la meitat d’aquests condemnats, 49, van ingressar a la presó per haver protagonitzat algun tipus de maltractament (és a dir, la violència masclista és el seu delicte principal), mentre que els 39 restants compten amb més causes en el seu historial a banda d’aquesta.
Per a ells, el centre penitenciari de Ponent compta des de fa sis anys amb un programa de reinserció en què participa un equip multidisciplinari format per un educador, un jurista, un psicòleg i un treballador social. “Treballem la responsabilitat del delicte, l’empatia, l’assertivitat o el compliment de l’ordre de protecció de la víctima”, explica Mar Vidal, psicòloga del centre penitenciari de Ponent. I tot això a través de tècniques de conducta i de pensament perquè siguin capaços de controlar l’ira, emocions negatives, possessió i gelos, i eliminar estereotips masclistes. “El que busquem és que treballin aquí aquests aspectes perquè després puguin implementar-lo a l’exterior”, apunta Vidal. I funciona, ja que segons alguns estudis la taxa de reincidència entre els que decideixen participar és molt menor (un 5% davant un 30%).
La presó organitza dos cursos cada any en què participen un total de 15 a 20 reclusos. Durant quatre mesos, amb tres sessions setmanals amb una teràpia de grup. En l’última, aquest dimarts, va participar Antonio Rodríguez, un veí de Lleida que l’abril del 2010 va intentar matar la seua exdona a Alfarràs. Va ser condemnat a sis anys i mig de presó, que va complir a finals del 2016. Va participar en l’edició del 2012 d’aquests cursos i ha escrit un llibre sobre la seua experiència.
Les dades
- 630 presos. Actualment, el centre penitenciari de Ponent compta amb aproximadament 630 presos complint condemna.
- 88 amb delictes masclistes. Del total de reclusos de la presó lleidatana, 88 tenen en el seu historial algun delicte relacionat amb la violència masclista.
- 49 amb el delicte principal. D’aquests 88 presos, en 49 la violència masclista és el delicte principal pel qual actualment compleixen condemna a Ponent.
- 20 a l’any en reinserció. El programa de reinserció per a maltractadors de la presó de Ponent compta cada any amb entre 15 i 20 participants.
Antonio Rodríguez, autor d'"A cuatro horas de sol"
Què és ‘A cuatro horas del sol’?
Reflecteix el procés de com una persona normal, amb feina, dona i fills, arriba a cometre un delicte aberrant, una barbaritat com la d’atemptar contra la vida de la meua exdona.
Per què va fer això tan brutal?
Pensava que ella es reia de mi, vivia en un suplici masclista de control que em feia vigilar si hi havia un altre home a casa. Al final em va deixar i quan va venir a buscar les coses vaig pensar que el millor era venjar-me d’una forma que no pogués oblidar. Primer vaig voler suïcidar-me davant d’ella, però després vaig intentar matar-la amb un ganivet. Gràcies a Déu no ho vaig aconseguir.
Va reconèixer el seu terrible acte des del primer moment?
Al principi pensava que jo era la víctima, però me’n vaig penedir aviat. Em vaig adonar que l’únic culpable era jo. Si pogués fer marxa enrere... La violència mai és la solució, però la masclista és el més monstruós que hi pot haver.
Què pretén amb aquest llibre?
Intentar ajudar altres persones que es puguin veure reflectides en la meua situació perquè rectifiquin. Que no torni a passar perquè la violència masclista és una xacra.
Com va començar la reinserció?
La millor manera de canviar és reconèixer el que has fet. Jo ho vaig fer, vaig merèixer la condemna. Em vaig adonar que la culpa no és mai de la víctima i que havia de canviar i no ser un monstre que vol matar la seua dona perquè ja no l’estima. Vaig començar a escriure i aquest va ser el meu camí de sortida.
Li ha demanat perdó?
Esclar que li demanaria perdó, però encara em queden anys d’ordre d’allunyament.