SUCCESSOS
Un guàrdia urbà salva la vida a un veí de Lleida que va tenir un infart al carrer
L’agent Luis Abad va reanimar un veí que havia patit un atac de cor en ple carrer || Reivindica la formació en primers auxilis a l’escola
L’agent Luis Abad, ahir davant de les dependències de la Guàrdia Urbana de Lleida.
“El súmmum d’un policia és salvar una vida. Professionalment, no pot passar-me res millor.” Així d’emocionat s’expressa Luis Abad, un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida al qual un ciutadà li deu la vida. I l’hi deu perquè el passat 7 d’abril, aquest ciutadà, de 60 anys, va caure inconscient al carrer Doctor Combelles al patir un atac de cor i Luis li va practicar maniobres de reanimació fins que va ressuscitar. Eren les 8.40 hores, davant del col·legi Episcopal, i aquest urbà hi feia un servei de paisà. “No sé per què vaig passar per allà i vaig trobar un home a terra amb gent al voltant. Vaig arribar, vaig dir que era policia i em van obrir pas”, explica. Una dona ja havia prestat els primers auxilis a aquest ciutadà i l’agent, després d’avisar els diferents serveis d’emergències, va començar les tasques de reanimació. L’home no tenia pols. “No sé quant temps va passar, se’m va fer etern. En aquell moment van arribar els reforços. Recordo que una parella de Mossos d’Esquadra em va donar suport”, assenyala. Luis ha fet un escrit per agrair aquest suport de la policia catalana.
Una vegada reanimat i estabilitzat, l’home va ser traslladat en ambulància a l’Arnau de Vilanova. Dies després, tots dos van tornar a trobar-se, de nou, per casualitat. “Vaig anar a l’hospital per un assumpte familiar i quan estava a la sala d’esperar se’m va atansar una dona i em va abraçar. Era la dona de l’home que havia atès al carrer”, explica. “Estava molt emocionat i l’únic que volia era poder abraçar-lo. Abans que li donessin l’alta, vaig anar a visitar-lo. Em va abraçar i em vaig enfonsar de l’emoció”, afirma l’agent.
L’agent i el ciutadà mantenen el contacte i la família ha fet un escrit d’agraïment
Un gest heroic que la família del ciutadà ha agraït personalment i professionalment a l’urbà, que manté un vincle especial amb aquest home. “Aquell dia a les 8.40 hores no el coneixia de res i deu minuts després va passar a ser una preocupació més a la meua vida. Per a mi, ja és com de la meua família”, assenyala Luis.
Encara emocionat i “en un núvol”, aquest agent de 37 anys reivindica la necessitat que es rebi formació bàsica sobre primers auxilis a les escoles. “Val la pena perdre unes hores si pots salvar una vida”, afirma.
