SOCIETAT
Lleida concentra una de cada 4 multes per infringir la llei de pobresa energètica
El Govern n’ha imposat 24 a la capital i cinc més a la província d’un total de 108
Una concentració de protesta contra la pobresa energètica a la plaça Paeria de Lleida el novembre passat.
Lleida és la ciutat catalana que acumula més multes per infringir la llei de pobresa energètica, amb 24, i a tota la província, la Generalitat n’ha imposat 29 en menys de dos anys. Són una de cada quatre de les de tot Catalunya i sumen més de 290.000 euros. Les empreses afectades, filials d’Endesa i Gas Natural, les han recorregut.
La Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Consum, ha imposat un total de 29 sancions a empreses subministradores de serveis bàsics (electricitat, aigua i gas) a la província de Lleida per infringir la normativa de pobresa energètica que va entrar en vigor fa gairebé dos anys. Les sancions suposen una quarta part del total de 108 d’imposades a Catalunya i Lleida capital és, de llarg, la ciutat que concentra més multes, amb un total de 24, com va avançar aquest dimarts eldiario.es.
Es tracta de sancions considerades “greus”, amb un import de 10.001 euros cadascuna, de manera que la quantitat total imposada a Lleida és de 290.029 euros del poc més d’un milió a tot Catalunya. Molt al darrere de Lleida ciutat se situen Salt (cinc sancions), Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Vic, mentre que també s’han imposat dos multes a Balaguer i Tremp i una a Castell de Mur.
L’objectiu és poder detectar-ho abans que succeeixi per aplicar mesures preventives
Les multes són les previstes al codi de consum de Catalunya per “clàusules o pràctiques que exclouen o limiten drets” fixats per la llei 24/2015 de mesures urgents contra la pobresa energètica. A la pràctica, es tracta de talls de subministraments per impagament sense que les empreses sol·licitessin l’informe dels serveis socials, preceptiu per comprovar si els afectats es troben en situació de vulnerabilitat o perquè no van informar els afectats dels seus drets.
Totes les multes corresponen a filials comercialitzadores de les dos principals empreses subministradores de Catalunya, Endesa, que és la que més en té amb 87, i Gas Natural (21). Fonts d’aquestes dos companyies van confirmar aquest dimarts que han recorregut totes les sancions, que no són encara fermes, per la via administrativa. La majoria dels impagaments van ocórrer al mercat lliure, de manera que els afectats no s’estaven beneficiant del bo social, amb preus regulats més barats. La normativa catalana de pobresa energètica ha estat posada en dubte pels tribunals, que van anul·lar una llei anterior i han suspès el protocol d’aplicació de l’actual. La pobresa energètica ha anat a més durant els últims anys i es va posar d’actualitat arran de la mort d’una anciana a Reus al novembre per l’incendi de casa seua quan s’il·luminava amb espelmes per un tall de subministrament.
En el cas de Lleida, la Paeria va destacar que ha posat en marxa els mecanismes perquè cap persona en situació de pobresa energètica pateixi talls de subministrament. Des de finals del 2015, els serveis socials han intervingut en 165 casos i n’ha derivat 69 a Consum per l’incompliment de la llei. A més, ha intervingut en 86 casos per evitar talls i en 32 més per restablir el servei.
L’objectiu és poder detectar a partir de diferents paràmetres quines són les llars amb més risc de pobresa energètica per poder posar en marxa mesures preventives, com la millora de l’eficiència energètica en aquests habitatges, abans que es produeixi una situació d’emergència. Ara per ara, la Generalitat ha iniciat consultes amb empreses i preveu tirar endavant dos licitacions de contractes públics, la de l’eina predictiva de la pobresa energètica i una altra per a l’atenció domiciliària. En aquest cas, l’objectiu serà també detectar de manera predictiva les persones més vulnerables per definir els serveis de suport més adequats a les necessitats de cada persona. A més, la nova tecnologia ha de servir perquè el servei s’activi quan la persona ho necessiti, encara que no premi el botó d’alarma.
Expedients
- 290.029 sancions a Lleida. És l’import en multes imposades a comercialitzadores a la província fins al 30 de març. Corresponen a Endesa i a Gas Natural.
- 1.080.108 euros. És la quantitat total imposada en sancions per la Generalitat, encara que no s’han cobrat, ja que han estat recorregudes.
La llei 24/2015
- Talls de subministrament. La llei 24/2015 diu que les companyies distribuïdores no poden interrompre el subministrament de llum, aigua o gas per impagament a famílies vulnerables sense sol·licitar abans un informe de vulnerabilitat a serveis socials.
- Ajuts. La normativa fixa també que els ajuntaments han de firmar acords amb les companyies que han d’aportar fons per a descomptes o ajuts a fons perdut que cobreixin el cost del servei d’aquestes famílies vulnerables.
Software per predir les llars amb més risc El departament de Treball vol impulsar la creació d’eines informàtiques que permetin avançar en la “identificació proactiva i preventiva de situacions de vulnerabilitat” tant en l’àrea de la pobresa energètica com en la de l’atenció domiciliària. L’objectiu és poder detectar a partir de diferents paràmetres quines són les llars amb més risc de pobresa energètica per poder posar en marxa mesures preventives, com la millora de l’eficiència energètica en aquests habitatges, abans que es produeixi una situació d’emergència. Ara per ara, la Generalitat ha iniciat consultes amb empreses i preveu tirar endavant dos licitacions de contractes públics, la de l’eina predictiva de la pobresa energètica i una altra per a l’atenció domiciliària. En aquest cas, l’objectiu serà també detectar de manera predictiva les persones més vulnerables per definir els serveis de suport més adequats a les necessitats de cada persona. A més, la nova tecnologia ha de servir perquè el servei s’activi quan la persona ho necessiti, encara que no premi el botó d’alarma. Aquest nou software s’aplicarà també en altres àrees socials en el futur i servirà per avaluar les mesures implantades. La iniciativa forma part de l’estratègia de compra pública d’innovació.
