LEGISLACIÓ
La província de Lleida, la més sancionada per la llei Mordassa
És la província catalana més sancionada per qüestions de seguretat ciutadana
Imatge d’arxiu d’una manifestació als carrers de Lleida contra l’entrada en vigor de la llei de Seguretat Ciutadana.
La polèmica llei Mordassa, normativa que està actualment en procés de revisió al Congrés, ha suposat sancions per un total de 60.000 euros a Lleida. En un any i mig des de la seua entrada en vigor, l’Estat ha tramitat gairebé 200 multes a la província, la més castigada per infraccions contra la seguretat ciutadana.
En un any i mig d’aplicació, la llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda popularment com a llei Mordassa, ha suposat a Lleida un pagament de més de 60.000 euros en multes. Segons l’últim balanç publicat pel ministeri de l’Interior, des que va entrar en vigor la norma LO 4/2015, el juliol del 2015, s’han imposat prop de 200 sancions a les comarques de Ponent, la majoria per infraccions en armes i explosius. Tanmateix, en l’esmentat balanç s’inclouen infraccions que ara s’entenen com un perill a la seguretat tals com anar indocumentat o la desobediència davant de les Forces i Cossos de Seguretat.
Per tipus de sancions, l’Administració General de l’Estat va tramitar l’any passat 37 sancions per l’“incompliment de l’obligació d’obtenir la documentació personal legalment exigida, així com l’omissió negligent de la denúncia de la seua sostracció o extraviament”. Aquestes infraccions van suposar una recaptació de 3.700 euros, a raó de 100 euros cada una.
El registre central d’infraccions i que els agents puguin proposar sancions, entre d’altres
Tanmateix, la llei falla en supòsits per als quals va ser creada i per la qual va aixecar tanta polèmica, com la penalització de conductes abans no perseguides, com les manifestacions sense autorització en zones sensibles o la presa de fotografies i imatges dels agents. Tampoc es va tramitar cap sanció per ocupació d’immobles. Cap d’aquestes conductes ha estat sancionada a Lleida des que va entrar en vigor la llei.
No obstant, sí que s’han aplicat quatre sancions per falta de respecte a la policia i que no podia considerar-se un delicte, amb multes per un valor total de 700 euros. Així mateix, la resistència a l’autoritat i la negativa a identificar-se van propiciar unes altres quatre sancions a Ponent.
Malgrat el baix nombre de sancions que ha suposat la llei Mordassa, el balanç d’Interior mostra que Lleida és la província catalana més sancionada quant a l’aspecte estricte de seguretat ciutadana, excloent les infraccions d’armes i drogues (dada aquesta última que no s’inclou al document d’Interior). En total, es van imposar 48 sancions per un total de 7.280 euros. Barcelona, amb més de 5,5 milions d’habitants, va registrar només 23 multes. Girona, per la seua part, únicament va registrar dos sancions lleus, i Tarragona, tres.
Quant a l’apartat d’armes i explosius, l’Administració General de l’Estat va tramitar 133 multes a la província de Lleida, la qual cosa representa més de 52.000 euros. D’aquestes, es van imposar 36 multes per portar armes prohibides; unes altres 70 per incomplir la normativa, i 27 per la falta de documentació per a la tinença d’armes o explosius.
Els punts polèmics
- Manifestacions. La llei considera una infracció qualsevol “pertorbació greu de la seguretat ciutadana” davant el Congrés, el Senat i els parlaments autonòmics. No tenir permís també està sancionat, així com cridar a manifestar-se via xarxes socials sense tenir-ne autorització. Les multes que comporta van des dels 600 fins als 600.000 euros.
- Frenar un desnonament. Permet a la policia sancionar els que “obstrueixin qualsevol autoritat, empleat públic i corporació oficial en el compliment” d’una execució judicial. La sanció va de 600 fins a 30.000 euros.
- Gravar policies. No està permesa la difusió d’imatges o dades dels agents, la qual cosa està multada amb fins a 600.000 euros.
El Congrés ja ha iniciat el procés per canviar la llei A pocs mesos de complir els dos anys de la seua entrada en vigor, el Congrés ja ha iniciat el procés per derogar la polèmica llei de Seguretat Ciutadana. El març passat, el ple de la Cambra Baixa va admetre a tràmit dos proposicions de llei del PSOE i del PNB per modificar l’actual normativa, amb el vot en contra del PP. Entre altres coses, la proposta dels socialistes pretén derogar les sancions a les persones que participen en manifestacions, com els que ho fan davant del Congrés i el Senat, i per utilitzar imatges de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, com és el cas dels periodistes. Així mateix, busquen impossibilitar els escorcolls personals en llocs públics i acabar amb la consideració com a infracció greu la falta de respecte a una autoritat pública o un policia. Per la seua part, el PNB proposar canviar 44 preceptes de la llei Mordassa, com que no sigui necessària cap mena de comunicació prèvia de les reunions o manifestacions espontànies i pacífiques. Un dels punts més polèmics de la llei ideada per l’anterior ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz és el registre central d’infraccions contra la seguretat ciutadana, la qual cosa porta el ciutadà a tenir antecedents sense haver de passar per un jutjat. D’altra banda, un altre apartat polèmic és que són els mateixos agents els que poden proposar que una conducta sigui sancionada segons la llei Mordassa. Una plataforma contra la norma, No Som Delicte, rebutja les reformes previstes a l’entendre que no canvien res.
