INFRAESTRUCTURES CARRETERES
La variant avortada
L’ampliació de la ronda sud de Lleida cap a l’A-2 a Alcarràs, paralitzada des de fa anys, ha quedat ara enterrada a l’apostar Paeria i Generalitat per arxivar el projecte pel seu impacte sobre l’Horta || L’alliberament de l’AP-2 a partir del 2021 es planteja com l’alternativa més viable
Vista de l’enllaç actual de l’accés a l’autopista amb la variant sud, que ara acaba aquí, al no estar prolongada cap a l’oest.
El ple municipal de fa dos setmanes va posar l’últim clau al taüt d’aquest projecte, arran d’una moció presentada precisament per la Federació d’Associacions de Veïns, aprovada per unanimitat, i que insta la Generalitat a reconsiderar el traçat. El president de la comissió de l’Horta, Salvador Solsona, va defensar que el recorregut previst “afecta nombroses finques agrícoles”, moltes de les quals són explotacions familiars molt petites, que tindrien greus dificultats per seguir endavant. La mateixa moció planteja que la construcció de la variant no és imprescindible, ja que el 2021 s’alliberarà l’autopista (AP-2) que ja passa al costat de l’A-2 a l’altura de Soses i que podria complir la funció de variant, encara que més allunyada de la ciutat. El govern ho va acceptar i el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va defensar que “les infraestructures han d’existir, però la prioritat és preservar els usos agraris i conservar l’Horta”, i es va citar a continuar treballant amb la Generalitat per tal de definir el futur d’aquesta ronda. Poc després, el conseller Josep Rull va assumir la petició de la Paeria de reconsiderar les previsions sobre la variant.
“Quan es va redactar el pla, era encara un moment d’expansió, i ara les infraestructures es valoren d’una altra forma. Si la variant sud és urgent o no, ho determinen els problemes de congestió de la ciutat, i entenc que en aquests anys no han augmentat, la qual cosa ha relaxat la necessitat de l’obra. Si el mateix territori considera que no s’ha de trossejar l’Horta, té sentit, perquè les infraestructures han d’estar al servei del territori”, assenyala Cristian Bardají, expert en infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona i un dels tècnics que van redactar el pla territorial de Ponent.
L’obra estava pressupostada en 179,5 milions d’euros, però ha quedat tancada en un calaix
“Si la pressió de la demanda no és forta i la concessió dels peatges acaba aviat, té sentit fer una altra carretera al mig? Si no s’ha de pagar, l’autopista ja no sembla tan lluny”, va apuntar, encara que va admetre que la solució de l’AP-2 és bona per al trànsit de més llarg recorregut, però no tant per al del Segrià, en especial per anar a Alcarràs. Tot i així, va insistir en la necessitat de repensar les infraestructures sense presses, afrontant necessitats reals i aprofitant les vies ja existents.
Vista de l’enllaç actual de l’accés a l’autopista amb la variant sud, que ara acaba aquí, al no estar prolongada cap a l’oest.
