ECONOMIA
L'impost municipal de la plusvàlua queda anul·lat si l'habitatge no s'ha revaloritzat
El Constitucional sentencia que no pot aplicar-se en casos de venda a un preu inferior o igual que el de compra || Obliga a canviar la llei i els municipis demanen a Hisenda que els compensi les pèrdues
Els ajuntaments no podran cobrar l’impost de la plusvàlua en tots els casos d’habitatges o solars que hagin estat venuts a un preu inferior o igual al que van ser adquirits, fet habitual després de l’esclat de la crisi el 2007. Així ho estableix una sentència del Tribunal Constitucional (TC) feta pública aquest dimecres, que estén a tot Espanya la doctrina que ja va aplicar en relació amb la normativa foral de Guipúscoa i Àlaba.
El TC considera que aquest impost vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica perquè no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del bé, “sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps” computable entre un any com a mínim i vint anys com a màxim. Així doncs, incideix que el contribuent no paga aquesta taxa per un augment del valor de la casa, sinó per haver-ne estat propietari, aplicant un percentatge fix sobre el valor cadastral del sòl per cada any, i ha d’abonar-la fins i tot quan hi ha una minusvalidesa.
Per aquesta raó, conclou que impedeix al ciutadà complir la seua obligació de contribuir “d’acord amb la seua capacitat econòmica”. El TC declara la inconstitucionalitat i la nul·litat d’aquesta llei “només en la mesura que no ha previst excloure del tribut les situacions inexpressives de capacitat econòmica per inexistència d’increments de valor”. Afegeix que cal canviar la normativa d’aquest impost per “no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana”.
El ministeri d’Hisenda va assenyalar que espera que la Federació de Municipis i Províncies li presenti una proposta per abordar aquesta qüestió i el ministre Montoro va dir que “és una oportunitat de millorar el sistema tributari”.
Per la seua part, l’Associació Catalana de Municipis va demanar a Hisenda que compensi als ajuntaments la pèrdua d’ingressos per aquest impost. La plusvàlua grava totes les transmissions de béns urbans, incloses les herències, i els municipis de Lleida preveuen ingressar uns onze milions aquest any per aquest concepte, vuit a la capital.
Alerten que la taxa també infla l’augment de valor d’herències
- El lletrat lleidatà Antoni Cudós va destacar que la sentència del TC és molt clara a l’anul·lar la plusvàlua quan el pis es ven per un valor inferior al de la compra, però va destacar que aquest impost també genera problemes amb les herències. En aquest sentit, va assenyalar que encara que en la gran majoria d’herències hi ha un augment real del valor, aquest pot ser molt més baix del que aplica l’impost de forma automàtica, i va citar un cas de locals heretats per una família de Lleida ciutat en què un peritatge independent ha conclòs que és un 50% inferior al fixat per l’ordenança municipal.
La data
- 11 milions d’euros. Import aproximat que preveuen ingressar els municipis de Lleida enguany per la plusvàlua.
Animen a reclamar el retorn del pagat des del 2013 Associacions de consumidors com OCU i FACUA i diversos juristes van afirmar aquest dimecres que aquesta sentència obre la via a reclamar als ajuntaments que retornin, en concepte d’ingressos indeguts, les quantitats recaptades per la plusvàlua en els últims quatre anys (el període no prescrit) de totes les transmissions sense augment de valor real. Segons la consultora Tinsa, aquest fet afectaria 550.000 habitatges a tot Espanya, mentre que el despatx Navas Cusí va estimar en prop de 10.000 milions el seu import econòmic. Sobre el tema, l’advocat lleidatà Antoni Cudós va corroborar la possibilitat de presentar aquesta reclamació, però va precisar que cal esperar a conèixer al detall la sentència del TC i els canvis normatius que comportarà per determinar-ne els possibles efectes retroactius. Cudós va indicar que els tribunals havien suspès nombrosos processos judicials sobre recursos contra la plusvàlua a l’espera de la resolució del TC. Així, va detallar que el seu despatx té més de mitja dotzena de recursos en aquesta situació.