Les ZER, una figura clau

Les escoles rurals tenen un gran pes dins del sistema educatiu català i encara més a Lleida. Òmnium Alt Urgell va organitzar fa unes setmanes l’exposició itinerant Les escoles rurals, que reflecteix la seua evolució a l’Alt Urgell durant les últimes dècades. L’historiador i tècnic del consell comarcal Carles Gascón, que va participar en la seua preparació, recorda que la pèrdua de població que van patir a partir de mitjans del segle XX els nuclis més allunyats de les capitals de comarca va obligar al tancament de desenes d’escoles.

Van ser anys de lluita per la continuïtat de l’escola rural, un model educatiu, destaca, pel qual s’han deixat la pell molts pares i mares, professors, i alcaldes de pobles que s’han resistit a perdre un servei bàsic com aquest per a l’educació dels seus petits.

Una mostra va homenatjar Rosa Campà, una figura clau a l’escola rural del Pirineu

La constitució de les primeres Zones Escolars Rurals (ZER) el 1988 va marcar un punt d’inflexió en el que semblava una decadència gairebé imparable, al dignificar l’escola rural i obrir noves perspectives de treball en equip per als docents i la possibilitat d’accedir a millors serveis i recursos educatius. A l’Alt Urgell va ser decisiva la figura de la professora Rosa Campà, que va promoure la creació de la ZER Batllia-Baridà integrant els centres de la Cerdanya lleidatana de Montellà, Martinet, Prats, Prullans i Lles. Poc després la va seguir la ZER Urgellet, amb les escoles del nord de l’Alt Urgell (Montferrer, Castellciutat, Arfa, Adrall, el Pla de Sant Tirs, Alàs, Arsèguel i des del 2012 la de Tuixent).

En el curs 1992-93 es va constituir la ZER Narieda amb les d’Alinyà, Fígols, Organyà,

Coll

de Nargó i Peramola. Precisament, la mostra Les escoles rurals va rendir homenatge a Rosa Campà, que després de ser mestra a Montellà es va traslladar Montferrer, on va acabar la seua carrera professional. Aquesta escola porta el seu nom en record de la seua figura, no només pel que va fer pel centre, sinó per tota l’escola rural del Pirineu. L’exposició detalla que “conceptes que avui dia estan tan de moda i que els experts consideren innovacions educatives com l’aprenentatge competencial o la construcció col·laborativa del coneixement, ja eren aplicats fa anys per Rosa Campà i els va difondre entre els seus companys fins a convertir-lo en un model d’èxit”.

Aquest curs, l’Alt Urgell compta amb vuit escoles rurals amb 294 alumnes. La ZER Urgellet integra les d’Alàs (4 alumnes), Castellciutat (24), Montferrer (79), el Pla de Sant Tirs (52) i Tuixent (9). Per la seua part, la ZER Narieda inclou les d’Organyà (72 alumnes), Coll de Nargó (39) i Peramola (14).

Una aula la comparteixen els nens de P-3 a primer de Primària i l’altra, des de segon fins a sisè. Tots treballen per projectes i les activitats estan adaptades a les diferents edats. “Ser pocs et permet ampliar coneixements als que avancen ràpid i estar més pendent dels que tenen dificultats”, va indicar, i va apuntar que “els grans ajuden els petits i aquests se senten més protegits”.

Programen sortides conjuntes sobretot amb el col·legi de Butsènit, per proximitat, però també fan excursions les quatre escoles de la ZER. Liberato assegura que els alumnes acaben sisè “ben preparats”, encara que diu que solen notar un gran canvi al passar a un institut de Secundària. “Al ser gran, estan descol·locats, però s’adapten bé”, destaca.

“Qualsevol contacte social hem de buscar-lo a una hora de camí”, explica Codina. “Vivim en un medi tancat, per la qual cosa portem els alumnes cada setmana a una de les altres quatre escoles de la ZER perquè interactuïn amb ells”, afegeix. Manel Torlà, l’altre mestre, corrobora que així “aconseguim que els alumnes comparteixin experiències”. En el costat positiu, Codina diu que “vivim en un ambient molt familiar” i que “podem atendre la individualitat de cada alumne”. Això sí, reclamen més recursos tecnològics. Per la seua part, Marta Poch, una de les mares, lamenta no tenir guarderia i les dificultats per gestionar el menjador. En canvi, destaca l’entorn natural. “Caminant 5 minuts, els nens són dins del bosc estudiant en viu la naturalesa”, assenyala.