EDUCACIÓ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Avancen de curs en 3 anys 69 nens de Lleida per la seua alta capacitat
Ensenyament aplica aquesta mesura a menys de la meitat d’aquest tipus d’alumnes
Ensenyament ha donat llum verda en els últims tres anys a avançar de curs seixanta-nou alumnes de Lleida per les seues altes capacitats. D’aquests, trenta eren de Primària i trenta-nou, de Secundària, segons la informació facilitada per la conselleria. A tot Catalunya, han estat 319 de Primària i 403 de Secundària. Aquest període correspon al transcorregut des que Ensenyament va activar, l’any 2014, un protocol específic per a l’atenció a aquest tipus d’alumnes. La subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat, Mercè Esteve, va assenyalar ahir a aquest diari que avançar de curs només és una més de les actuacions previstes. Va indicar que entre aquestes també figuren aprofundir continguts curriculars i adaptar l’educació “en funció dels interessos i les capacitats”. Va afegir que la reducció de la durada d’etapes educatives s’ha aplicat a menys de la meitat d’aquests nens. Pel que fa a la detecció de les altes capacitats, Esteve va detallar que els centres disposen d’un qüestionari que pot utilitzar-se d’iniciativa dels mateixos pares, professors o l’equip psicopedagògic. Si els indicadors apunten que pot ser aquest tipus d’alumne, llavors es procedeix a una avaluació psicopedagògica més àmplia per confirmar-ho. Esteve va subratllar que, al marge del nivell acadèmic, l’atenció a aquests alumnes ha de vetllar per aspectes com ara “la sociabilitat i l’acompanyament emocional”. També va precisar que el quocient intel·lectual no és l’únic factor per definir si un alumne té altes capacitats i que se n’han de tenir en compte d’altres, com ara la creativitat o el nivell de percepció. Pel que fa al quocient, va indicar que se sol considerar com d’alta capacitat el superior a 120 i el superdotat, a partir de 130. El Govern va presentar ahir un pla que va assegurar que és pioner al món per atendre de forma transversal en els àmbits educatiu, sanitari, judicial, social i laboral persones amb “intel·ligència límit”, amb un quocient intel·lectual d’entre 70 i 85, que són entre el 3% i el 13% de la població.
“M’avorria a classe, m’ho van plantejar i sóc feliç” Pol té 15 anys i estudia quart d’ESO a l’institut Canigó d’Almacelles, un curs més del que li correspondria per edat. Quan feia quart de Primària, li van proposar avançar-lo per la seua alta capacitat. “M’avorria a classe i no vaig tenir cap problema a adaptar-me als nous companys. Sóc molt inquiet i no em sentia realitzat acadèmicament”, explica. També els seus germans, Nil (12 anys) i Jana (9), han estat diagnosticats amb altes capacitats. Ells, en canvi, prefereixen no saltar de curs. “No pots obligar-los a fer-ho, va segons el caràcter. L’important és que els docents tinguin predisposició per adaptar el currículum, hem tingut molta sort”, explica Yolanda, la mare, que recorda com, amb tres anys, ja llegien i plantejaven qüestions filosòfiques i destaca la tasca de l’entitat Fanjac porta a terme per normalitzar la situació d’aquests nens.