NORMATIVA
Escola cada vegada més inclusiva
Els col·legis i instituts de Lleida escolaritzen aquest curs més 900 alumnes amb alguna discapacitat || Més pressupost per contractar personal de suport, adquirir material i formar el professorat
Un alumne d’ESO de l’institut Lladonosa, amb material que l’ajuda a veure-hi millor per seguir la classe.
Les escoles i instituts ordinaris de Lleida van escolaritzar el curs passat, entre Infantil, Primària i ESO, 934 alumnes amb necessitats educatives especials, com discapacitats mentals, auditives, visuals i motores, trastorns del desenvolupament, alteracions de la personalitat i altres problemes que dificulten el seu aprenentatge.
La conselleria d’Ensenyament vol que més nens deixin les escoles especials amb un nou decret d’escola inclusiva, sota el principi d’“una escola per a tothom amb un projecte específic per a cada un”, va explicar aquest dimarts a Lleida la directora general d’Educació Infantil i Primària, Carme Ortoll. El nou decret estarà llest a la tardor i permetrà dedicar més recursos a l’atenció a aquest alumnat, va afirmar Ortoll.
Actualment, aquests alumnes van a centres especials, als ordinaris o uns dies a cada un
S’invertiran 145 milions d’euros més en professionals (mestres ordinaris i d’educació especial, logopedes, psicopedagogs, tècnics d’integració social, fisioterapeutes i treballadors socials), en formació del professorat i en equipaments i equips tecnològics.
Actualment, els centres de Lleida tenen ja suport per tractar aquest alumnat, encara que resulta insuficient. “És bo anar a l’escola ordinària, perquè els normalitza molt. Hi ha ajuts, però sempre en caldrien més. S’intenta que no n’hi hagi més d’un a cada classe per poder atendre’ls bé, amb molt d’esforç del professorat”, va explicar la directora d’un centre de Primària.
L’institut Josep Lladonosa ha escolaritzat aquest curs un alumne de primer d’ESO i un altre de segon de Batxillerat que tenen una visió molt reduïda. El seu director, Santi Pubill, va explicar que disposen d’un ordinador especial amb lletra més gran i un pupitre amb un llum articulat perquè tinguin més llum, entre altres mesures. A més, una professional de l’ONCE els facilita assistència una vegada a la setmana.
Al Guindàvols, aquest curs han tingut un alumne cec i dos amb deficiència visual. El seu director, Jesús Castillo, va detallar que disposen de material adaptat i fan els exàmens amb ordinadors que compten amb un programa que llegeix les preguntes. Va afegir que el seu centre ha tingut assignat aquest curs com a reforç un contractat laboral d’Ensenyament a jornada completa.
Les dades
- 934 nens amb discapacitats. El curs passat es van escolaritzar de forma ordinària a Infantil, Primària i ES O 934 nens amb necessitats educatives especials.
- Audiometries a 300 nens amb dèficits auditius. El Servei Educatiu del Segrià, ubicat a l’institut Joan Oró, va estrenar aquest dimarts la nova sala d’audiometries del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda), que permetrà atendre prop de 300 nens de 0 a 18 anys amb deficiències auditives. La directora del Creda, Rosa Pereta, va explicar que aquesta sala permetrà dur a terme les valoracions audiològiques i audioprotèsiques que fins ara es feien a la Llar Sant Josep de la Diputació i que permeten saber el grau de pèrdua auditiva i quina pròtesi o audiòfon necessita cada nen. “Era necessari tenir l’equipament de valoració en el mateix espai, a l’abast dels professionals per donar una millor atenció a les famílies”, va indicar. Tots els nens amb discapacitat auditiva estan escolaritzats i tenen un seguiment de psicopedagogs. Durant el curs, es porten a terme 152 valoracions audiològiques d’alumnes sords atesos per Creda i 26 alumnes més atesos per centres d’educació especial i d’altres. També es realitzen 115 valoracions audiològiques derivades pels serveis mèdics de l’Arnau de Vilanova i el Santa Maria. El Creda també va atendre uns 250 nens amb trastorns greus del llenguatge i la parla.
Defensen que els centres obrin fins a les 19.00 hores i critiquen la intensiva El col·legi Ciutat Jardí va acollir aquest dimarts un debat sobre la jornada lectiva als centres, organitzat per la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Jaume Aguilar, professor de Secundària i expresident d’aquesta última entitat, va criticar la intensiva, en la qual les classes acaben a les tres, perquè causa que els alumnes dinin massa tard, no hi ha indicis que es tradueixi en una millora acadèmica i no beneficia la conciliació familiar, sinó bàsicament els professors, va argumentar. En canvi, va defensar la implantació de la denominada jornada a temps complet, en la qual els centres estiguin oberts de vuit del matí a set de la tarda incorporant activitats educatives no lectives, i va afegir que a partir d’aquella hora els nens haurien d’estar amb les seues famílies. Va assenyalar que, d’aquesta manera, els alumnes dinarien “a una hora raonable”, i va apuntar que els centres haurien de tenir aules d’estudi assistit i que els municipis i entitats del territori haurien de tenir una oferta àmplia d’activitats educatives no lectives i no discriminatòries per motius econòmics. La Fapac de Lleida no s’hi va posicionar.
Un alumne d’ESO de l’institut Lladonosa, amb material que l’ajuda a veure-hi millor per seguir la classe.
