El 90% dels universitaris catalans es planteja emigrar a l'estranger

El 90 per cent dels universitaris catalans preveu sortir d’Espanya després d’acabar els estudis, però la majoria no vol estar fora més de tres anys, segons una enquesta feta a 2.059 estudiants de grau, màster i doctorat de la Universitat de Lleida, l’Autònoma de Barcelona, la de Girona, la Rovira i Virgili i la de Barcelona el 2015, en el marc de l’estudi Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals (#eMOVIX), liderat per l’antropòleg de la UdL Carles Feixa. Aquesta investigació, que analitza l’emigració juvenil cap a Europa en els últims vuit anys, ha estat desenvolupada amb el suport del programa RecerCaixa i en col·laboració amb la l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i l’Observatori Català de la Joventut.

Els resultats de l’estudi, publicats al llibre L’emigrant 2.0, indiquen que els joves comencen a assumir l’emigració com un requisit imprescindible en el món globalitzat. Entre el 2008 i el 2015, va emigrar un 5% de la població juvenil d’Espanya i, del total d’emigrants, un 50% eren joves. Determina també que, més que quedar-se a treballar a l’estranger, volen tenir una experiència internacional que els ajudi a trobar una feina millor quan tornin.

Les seues principals destinacions són el Regne Unit, França i Alemanya. Apunta que un 48 per cent dels joves catalans emigrats a la Gran Bretanya viu a Londres, per la qual cosa es descriuen alguns casos concrets que tenen com a nexe comú la precarietat, en forma de llargs desplaçaments per anar a la feina, llargues jornades laborals i una feble xarxa social presencial.

Aquesta precarietat té com a conseqüència una pobra interacció amb la ciutat, que es limita a desplaçaments monòtons i sovint efectuats amb el suport d’aplicacions com Google Maps. Assenyala, a més, que els joves no trenquen vincles amb la societat d’origen i el llibre inclou una anàlisi del moviment Marea Granate (sorgit en el 15-M i que porta aquest nom pel color del passaport espanyol), com a exemple d’interconnexió de joves emigrats.

Així mateix, constata que a l’inici de la crisi la mobilitat exterior es veia com una millora laboral i es fomentava, mentre que ara és una preocupació política i es vol parar per recuperar el talent perdut. La investigació alerta que perilla el futur del mercat laboral, si no es desenvolupen polítiques que fomentin el seu retorn.