La selectivitat innova en vigilància però manté inalterables els seus exàmens

La selectivitat va començar aquest dimarts per a 1.818 alumnes a Lleida i, abans, vigilants van passejar per les aules amb detectors de comunicacions, per impedir que poguessin copiar a través de dispositius electrònics. En canvi, les proves amb prou feines canvien i alguns directors d’institut demanen que siguin menys memorístiques.

La tecnologia és cada vegada més present a la societat i la selectivitat no n’és una excepció, encara que només sigui per detectar que els alumnes no copiïn utilitzant dispositius tecnològics. Aquest dimarts van començar les proves per a 1.818 estudiants a Lleida (1.704 a la UdL i 114 a la Seu) i abans d’iniciar els exàmens els vigilants van passar per les aules amb un aparell que detecta qualsevol comunicació i permet identificar l’emissor i el receptor, per si algú portava un pinganillo ocult a través del qual poguessin xivar les respostes.

Els alumnes també han de tenir el mòbil apagat i guardat, va indicar el coordinador de la selectivitat a Lleida, Xavier Carrera, que va afegir que no van enxampar ningú copiant. En canvi, els exàmens no han variat. Aquesta immutabilitat és qüestionada per alguns directors d’instituts, que advoquen per reformar la selectivitat amb preguntes que obliguin a raonar més per aplicar els coneixements a casos pràctics.

Alguns directors d’instituts plantegen proves menys memorístiques i més competencials

Aquesta és la línia que defensen a nivell personal els directors del Joan Oró i la Mitjana, Emma Carreras i Carles Vara, respectivament. “Ara el Batxillerat sembla enfocat a poder superar la selectivitat, i no tant a l’aprenentatge dels alumnes”, indica la primera. “Aquesta prova no és competencial, sinó memorística”, afegeix, i advoca per plantejar-la “d’una altra manera”. Vara defensa que estigui més basada “en exercicis pràctics”, seguint l’exemple de les proves de competències de diferents nivells educatius. Això sí, defensa que hi hagi una prova universal per a tots els alumnes en lloc que cada universitat faci la seua.

D’altra banda, Santi Pubill, director del Josep Lladonosa, considera que “cal trobar l’equilibri, l’examen no ha de ser ni totalment memorístic ni basar-se totalment en l’ensenyament per projectes, sinó que busqui aplicar els coneixements memorístics a casos pràctics”, i el del Manuel de Montsuar, Òscar Torrelles, defensa que l’actual sistema “garanteix la igualtat d’oportunitats”.

Quant als exàmens d’aquest dimarts, un text de José María Merino, un altre de Gonzalo Torné, preguntes sobre Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé i el retorn de la catàfora, polèmica fa dos anys, van protagonitzar el de castellà.

En el de català va sortir un fragment de la novel·la Incerta glòria, de Joan Sales, i un article acadèmic sobre la presència de la dona dins de l’àmbit acadèmic. En les dos opcions d’examen s’havien de respondre preguntes sobre les lectures obligatòries La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga.

També hi va haver exàmens d’Economia de l’Empresa –que l’any passat es va demanar repetir al ser excessivament difícil–, anàlisi musical, química, dibuix tècnic i literatura castellana.

Gairebé 300 alumnes estrenaran la nova tria per a Educació Dissabte, els 2.892 alumnes catalans que volen cursar Educació Infantil o Primària, 278 a Lleida, s’enfrontaran per primera vegada a una prova addicional d’aptitud personal, que han d’aprovar per accedir al grau. D’altra banda, el SEPC va protestar aquest dimarts pels canvis “d’última hora” de la selectivitat (la cinquena matèria de la fase general es pot triar entre 5, en comptes de 20) i va reclamar-ne la gratuïtat (costa 107,25 €). Així mateix, 25 alumnes (4 a la Seu) amb dislèxia o trastorn per dèficit d’atenció van tenir mitja hora més per examen.