La UdL, primera universitat pública que rebutja afegir-se al pacte pel referèndum

El consell de govern de la Universitat de Lleida va rebutjar aquest dijous afegir-se al Pacte Nacional pel Referèndum per 19 vots en contra, 9 a favor, 5 en blanc, 2 abstencions i un de nul. D’aquesta manera, la UdL es converteix en la primera universitat pública catalana que explícitament refusa inscriure’s a aquesta campanya que recull adhesions d’institucions, entitats i particulars per a la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, anunciat per la Generalitat per al pròxim 1 d’octubre.

El consell va debatre aquesta qüestió a petició d’una cinquena part dels integrants, entre els quals hi havia professors, estudiants i integrants del personal d’administració i serveis (PAS). La Universitat Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili de Tarragona sí que van aprovar adherir-se al pacte i falta que es pronunciï en aquest sentit la de Girona, que previsiblement també s’hi sumarà. La de la Barcelona i l’Autònoma encara no ho han debatut i les privades han rebutjat sumar-s’hi.

Durant el debat, el rector de la UdL, Roberto Fernández, va afirmar que ell “ni es pronuncia ni es pronunciarà sobre les diverses polítiques del nostre país” i va afegir que “només ho fa en el cas que afecti els interessos de la Universitat de Lleida o del sistema universitari català”. “L’obligació institucional del rector és mantenir la neutralitat política de la UdL”, va remarcar, i va afirmar que “el consell de govern no representa ideològicament la comunitat universitària”. “Els membres no són elegits per raons ideològiques sinó acadèmiques. I en coherència amb la decisió que es va adoptar al Consell Interuniversitari de Catalunya que siguin les institucions com el Parlament, i no el consell de govern les que es dediquin a regular la vida política del nostre país”, va apuntar.

Per la seua banda, Josep Maria Romero, integrant del PAS, va considerar que “la universitat ha de donar resposta als problemes de la societat i el 80% de la població és favorable al referèndum”. Així mateix, va remarcar que en el consell “només es va votar l’adhesió o no al pacte nacional per al referèndum, no al referèndum unilateral”.

Dídac Montero, representant dels estudiants, va afirmar que durant el debat “s’estava barrejant el resultat de la pregunta del referèndum i la finalitat del pacte nacional, que només vol fer partícip la societat de la problemàtica actual”. “La UdL ha perdut l’oportunitat de demostrar que està a favor d’una democràcia més directa”, va subratllar.

No obstant, altres membres del consell de govern van afirmar que dos estudiants van intervenir per defensar que aquest òrgan de la Universitat de Lleida no s’ha de pronunciar sobre assumptes polítics.

La secretària general va votar ‘no’ i dos docents es van absentar La votació de l’adhesió o no de la UdL al Pacte Nacional pel Referèndum va ser secreta a petició de secretària general, Teresa Areces. Malgrat tot, abans va intervenir per sol·licitar que constés en acta que el seu vot seria contrari per salvar d’aquesta manera possibles responsabilitats, en referència a motius jurídics. Els integrants de l’equip de govern de la UdL tenien llibertat de vot i dos professors es van absentar en la votació. Van ser el degà de la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, Carles Alsinet, i la degana de Lletres, Carme Figuerola. L’any 2012, la UdL es va sumar a través de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup) al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El PDeCAT de Lleida va criticar aquest dijous a la nit a Twitter la decisió de la UdL: “Ens entristeix que la #UdL no estigui al costat del #Referèndum. #Sí a la Democràcia!”.

beques